Educació Interior Bruta

Marta Espinach. Galeria Sicart

Elisabet Sahtouris és una coneguda biòloga de l’evolució que defensa que  les primeres formes de vida van passar d’una etapa juvenil en què les espècies  van ser competitives,  a una etapa de maduresa en la qual es van adonar que si no cooperaven no podrien ser més eficients a nivell energètic, i per tant els seria més difícil la supervivència. Tal com ella ho planteja, diu que l’actual crisi és biològica i , o bé cooperem o ens extingirem. És una afirmació tan rotunda com possibilista a la vegada: cooperar és consubstancial a l’ésser humà, cooperar és a l’abast de tothom.

Des del món de la filosofia Jordi Pigem observa  que,  fins ara, hem viscut  en el paradigma del consum. Talment com si el propòsit  de la vida humana fos el de produir per consumir. Però aquest model ha posat al límit la resistència biològica del planeta. Escassegen els recursos i està demostrat que aquesta fórmula no porta  al benestar humà.

Per tant, proposa un canvi de model social i econòmic que va en una línia semblant al de la biòloga. La seva aposta passa per posar en el centre de l’economia a les persones i la seva felicitat. Els índex que mesuren la felicitat humana al planeta com ara l’esperança de vida, la petjada ecològica o la satisfacció vital , demostren que els països amb un benestar material i un PIB més alts, no necessàriament són els que tenen la satisfacció vital més alta. L’exemple revelador és el d’Estats Units que en un d’aquests anàlisis  va quedar al lloc cent catorze del món , entre  Madagascar i Nigèria. És necessari doncs reorientar la brúixola i les finalitats del que anomenem progrés.

Fomentar allò que ens fa humans i que ens és propi , com el pensament creatiu, el coneixement, l’empatia o l’altruisme ens procura benestar personal, i sobretot benestar social. Christian Felber  , professor d’economia a la Universitat de Viena, promou l’economia del bé comú : amb noves regles del joc del sistema econòmic, podem fomentar les virtuts de l’ésser humà. Si reemplacem la competència i l’afany de lucre per la recerca del bé comú i la cooperació podem fer créixer la confiança, l’honestedat i la responsabilitat.

Abraham Maslow va constatar que les persones més auto-realitzades , les que tenen l’índex de felicitat més alt, són les que es dediquen a una tasca vocacional,  amb una entrega  desinteressada i generosa, sovint dirigida als altres. Aquestes persones posen per davant la qualitat de vida enlloc del nivell de vida i eleven l’índex del FIB: “Felicitat Interior Bruta”.  Un índex que a Butan ,  l’han fet el seu referent principal . Parlem d’un país petit , muntanyós i amagat que s’estén pel  vessant sud de la serralada de l’Himàlaia, entre l’ Índia i la Xina , i té l’honor  d’encapçalar el rànquing mundial en Felicitat Interior Bruta.

Els quatre pilars, sobre els que es mesura la Felicitat Interior Bruta, són la bona gestió dels assumptes públics, el desenvolupament econòmic equilibrat, la conservació del medi ambient i la preservació i el foment de la cultura. Llegir-los, em fa venir un somriure irònic: aquí no arribaríem ni a puntuar en aquest índex , perquè entre el primer i segon pilar s’hi ha estavellat la pitjor de les cares de la cobdícia i ha fracturat ,per temps, el nostre desenvolupament social i econòmic.

Des de la tristesa que em produeix veure i viure el malestar social provocat per aquesta estafa dita crisi,  i posats a reivindicar , m’agradaria que inventéssim un altre índex. L’anomenaria Educació Interior Bruta. Aquest índex , posaria com a centre del desenvolupament social , el  nivell de formació i cultura d’un país , i es recolzaria sobre tres pilars: la capacitat de cooperació humana per aconseguir que tothom pogués arribar a desenvolupar-se fins allà on fos capaç , el foment de l’accés al coneixement per als seus ciutadans i la capacitat d’educar en les virtuts promotores del respecte i la llibertat. Si aquest índex es pogués ponderar amb el de l’economia del bé comú i el de la felicitat Bruta, potser hauríem aconseguit fer un veritable salt evolutiu com a espècie.

De moment, em conformaria que, en un futur proper,  hi hagués un repartiment millor del treball i de  la riquesa  . Un futur amb organitzacions i administracions ben liderades i amb objectius vinculats a la lògica del bé comú. Ho sé, una utopia, però podria ser, ben bé , una realitat.

 

9 comentaris

  • Jordi B.

    15/04/2013 21:33

    I com que cooperar és dins el nostre DNA quan fem classe asseiem els alumnes d’un en un i no els deixem parlar. Hi ha tantes coses a canviar, començant per un mateix!

  • teresa terrades

    21/05/2012 18:13

    Gràcies, Fàtima i Sani pels vostres comentaris. Coincideixo plenament que calen propostes i com més concretes millor, per tal de poder avançar. Intentaré anar escrivint sobre aquestes propostes, des d’una posició de modèstia i humilitat , és clar….

  • Fatima Sendra

    20/05/2012 11:44

    Teresa, gracies per compartir aquestes reflexions. Fa temps que penso que, com a mestres, hem de tenir clars quins valors ens mouen a l’hora de treballar amb els alumnes. No serveix l’argument de que els hem de preparar per viure en un mon competitiu. Hem de crear un entorn de cooperacio, esperit critic i respecte cap als altres i es que, certament, aixo es e que porta la felicitat.

  • Sani Girona

    20/05/2012 2:06

    Sóc el Sani, Teresa !
    Dues coses…
    la priemra felicitats per aquest article tan engrescador, tan ètic, tan ben dit … tan necessari!
    la segona, un però. Es la meva dèria , gairebé una obsessió: predicar que a costat de les anàlisis hi hagi sempre una proposta…
    Això ho compleixes més que de sobres .

    Ara he d’afegir encara, procurem que a costat de idees generals preoposem petites coses concretes… de manera que tinguem present allò que –per factible i concret– volem aconseguir…
    Altrament, si ens quedem amb la genealitat abstracta no hi haurà manera d’avançar.

    En un proper pots, ptoposa, proposem tots alguna cosa concreta que volem canviar i implementar per fer possible avança en el cami de l’EIB i de la FIB.

    Una abraçada.
    Sani
    ___________

  • teresa terrades

    15/05/2012 19:51

    Gràcies Jordi! Treballarem per a intentar fer-ho possible no?

  • Jordi Marín

    15/05/2012 8:38

    Felicitats per l’article, un 10!

  • teresa terrades

    14/05/2012 17:23

    Desconec si hi ha més persones que en parlin. Miraré d’esbrinar-ho. Totalment d’acord en afegir-hi l’eix educació-treball.

    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Tan de bo aquest índex anés convertint-se en índex de referència per les nostres societats (encara que res convida a l’optimisme). Pluja fina i anar treballant!

  • Montse Ros

    14/05/2012 12:50

    Molt interessada en la idea que exposes. Em falta un eix en l’educació que entronqui amb el món del treball: guanyar-se la vida treballant amb eines està en el centre mateix de la naturalesa humana i social, al costat de la cooperació, la cultura i la llibertat.
    Tens referències de més gent que hagi escrit al respecte?

  • Juanmi Muñoz

    13/05/2012 19:15

    Una reflexió molt interessant Teresa i una utopia per la que hem de treballar. Ja saps que no hi ha utopies gratuïtes i que sense utopies no hi ha futur, així que m’afegeixo al futur.
    Gràcies!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús