De recerques i brúixoles

En aquestes alçades de curs,  l’aventura del treball de recerca s’ha acabat per a la majoria dels estudiants de Batxillerat.

Finalitzar amb èxit aquesta tasca és especialment important per a ells. S’hi juguen un percentatge important de la nota de batxillerat, que és passatge imprescindible per assegurar la tria universitària o professional, juntament amb la selectivitat.

Darrera del munt de fulls enquadernats amb les millors gales, hi han deixat una mica de cadascú. No és estrany que hi hagi una vinculació poderosa entre el treball de recerca i el seu autor o autora.

Però l’emoció per sí sola no n’explica els seus valors. N’hi ha d’altres que ens posen sobre la pista de com avançar en l’aprenentatge dels nostres joves. Cap tasca com aquesta apunta d’una manera tan clara cap a la seva autonomia personal i cap al descobriment de les seves capacitats :

Dels interessos personals, de tot allò que conforma l’univers de cada alumne, en sortirà la tria del tema, la idea que motivarà tota la recerca . I ve la tasca més difícil: tirar endavant, el projecte triat. El compromís amb un mateix i amb el tema és clau per al resultat final. Buscar, llegir, contactar, comparar, redactar, entrevistar, analitzar són part dels exercicis que la investigació comporta. Enfrontar-se al repte des de la creativitat, l’esforç, el coratge i la constància, permetrà a tots i cadascun dels alumnes avançar en la recerca proposada però sobretot els permetrà avançar en el seu autoconeixement, en la superació dels seus propis límits i en la seva fortalesa quan les coses no surtin a la primera.

Tot aquest procés no el fan sols: al seu costat compten amb una bona “xarxa solidària” de la que en destaca el tutor del treball, una peça clau de l’engranatge. El tutor no dóna receptes màgiques ni és, per definició, un expert en aquell tema, és la persona que guia, acompanya i orienta la investigació fins a arribar a l’exposició final davant el tribunal.

Aquesta darrera part deixa molt en evidència la feina feta i també , el poc que entrenem des del món educatiu, l’habilitat de parlar en públic. Ho hauríem d’esmenar si tenim en compte que més endavant , el saber convèncer pot determinar un lloc de treball. També posaríem en el sac de la crítica la dificultosa relació que manté el projecte amb el ritme del curs.

Tots aquests valors i capacitats que s’adquireixen fent el projecte de recerca, són eines bàsiques per a dibuixar el futur d’aquests joves. No sabem de què treballaran ni si hi haurà feina per a tots. Els coneixements adquirits per sí sols no podran decantar la balança a favor seu. Per això és important que el rol del professor s’adapti a aquest nou paradigma. Entenc que la recerca i el treball per projectes han de formar part de la manera d’aprendre a les aules de secundària. Amb ells, augmenten les competències que hem descrit. Els estudis de la neurociència actual, ens diuen que el cervell adolescent és molt sensible a la interacció social i a l’esfera emocional. La recerca possibilita el desenvolupament d’aquestes interaccions tot reforçant ,que allò après, sigui significatiu per a ells,  i per tant esdevingui coneixement que es solidifica en el temps.

Em resulta estimulant  creure que nostre rol, el del professorat , és cada vegada més proper al d’orientar i acompanyar  ,  al d’ obrir noves perspectives als ulls dels qui aprenen. M’atreveixo a afegir que , tot sovint , i més del que ens pensem, som les  brúixoles  de noves curiositats , de noves recerques que , més endavant  ens retornaran en forma de respostes , al que ara ens apareix, com un futur incert.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús