El talent: final de trajecte

Segons José Antonio Marina, les societats i les escoles han de ser capaces de generar talent. Ell afirma que se’n pot generar, perquè aquest, es troba al final del procés educatiu, no a l’inici. No estem acostumats a pensar aquest concepte en aquest sentit, ja que habitualment l’hem associat a una capacitat que es té o no es té. Si José Antonio Marina té raó hem de començar a desmuntar molt tòpics al voltant de l’educació i de com ensenyem als nostre joves i infants. Els estudis de neurociència ens estan dient que cada cop que aprenem hi ha un canvi genètic, per tant no val aquella idea que naixem dotats d’intel.ligència o en naixem mancats.
Aquest autor entén que les capacitats s’eduquen, i la idea que un infant es fa de la seva intel.ligència, ve determinada pel sistema de creences que se li ha fet arribar. Quan se li ha fet creure que faci el que faci no sortirà d’un punt , allò ho interioritza i actua en funció d’aquesta creença. És en aquest sentit que Marina afirma que tot nen o nena per avançar cap al talent, té dret a tenir alguna experiència d’èxit durant la seva escolarització . D’aquesta manera pot mantenir vius els mecanismes generadors de talent: les bones ocurrències, la il.lusió de la possibilitat de fer bé les coses, i el saber que pot canviar el seu futur.
El món educatiu viu en un estat de crisi des de fa temps que s’ha vist agreujat amb la situació actual, però aquestes idees del professor Marina són un revulsiu per desencallar qüestions que han portat al desànim a molts professionals. Podem enfocar l’educació des d’un prisma molt més estimulant i molt més creatiu si ens plantegem el talent com un resultat final del procés educatiu , enlloc d’un inici. Hi podem fer i incidir molt més del que ens sembla, tots els que veiem la realitat aclaparadora del dia a dia a les aules.
El gran repte d’aquest plantejament és qui ha de liderar aquesta tasca. Segurament és un repte de tots però especialment ho és dels mestres, professors i pedagogs. Certament , el paper de les famílies  és essencial a l’hora de construir les  creences dels fills i la seva relació amb l’escola, però la tasca específica s’ha de fer dins les escoles i instituts. Els nostres fills i alumnes seran allò que nosaltres , tots, els haurem possibilitat ser.

2 comentaris

  • teresa terrades

    31/03/2012 18:06

    Moltes gràcies pel teu comentari. A mi em gratifica molt que us serveixin aquestes paraules. Tant de bo sempre reeixís en la meva tasca. Com diu J. Cela, la docència sempre conviu amb una dosi d’insatisfacció. Però val la pensa ser-hi!

  • Laura Grau

    30/03/2012 10:51

    Què agradable (i esperançador) és llegir opinions com la teva, Teresa.
    L’anterior, sobre la Guerra Civil, em va emocionar. Un homenatge a aquells que vam ser, que vam estar a punt de ser.
    Aquest em sembla un cant al que podriem ser, una mirada al futur. Però cal començar ara si no farem tard una altra vegada!
    I em quedo amb la teva conclusió: “la tasca específica s’ha de fer dins les escoles i instituts”.
    Com a mare m’implico moltíssim a l’educació del meu fill però, quan és a l’escola (5 hores diàries) de poc serveixen les seves ganes i les meves.
    Una criatura curiosa i amb moltes ganes d’aprendre te la tornen completament desmotivada, gris. I és trist, frustrant, tocar totes les tecles i que cap funcioni…Tant de bó algun dia es trobi amb un docent com tu.
    Gràcies. :-)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús