Allò dels millors professors europeus

dilluns, 18/04/2011

Ahir vaig veure l’excel·lent 30 minuts titulat “Notes d’educació” i després el vaig tornar a veure al 3 a la carta, no em volia perdre res. Es van tractar temes molt interessants tot i que s’ha d’anar molt en compte amb les comparacions entre el nostre sistema educatiu i el finès o el de l’estat de Nova York.


Intentar comentar tots els temes del reportatge seria massa feixuc i per això em vull centrar en una frase que va dir el director d’un centre de Sant Sadurní d’Anoia, en Josep Mª Esteve: “El nostre sistema educatiu depèn massa de la casualitat” (minut 25:55). Hi estic força d’acord i crec que una de les maneres d’evitar que el factor sort tingui aquest pes, almenys en el professorat, és un canvi en la formació dels mestres abans i durant l’exercici professional. Òbviament no podem canviar d’un dia per l’altre el procés d’entrada a la universitat però cal replantejar-lo i incorporar més proves i filtres com ja apuntava en un post anterior. D’altra banda hi ha el tema de la formació permanent que crec que podria millorar força. Actualment hi ha un tipus de mestres que només fan cursos de formació amb l’objectiu d’obtenir punts per sexennis i no semblen interessats en aplicar aquesta formació a la seva vida laboral. Ho apunto però no tinc ni idea de la possible solució.

Un altre tema, que esmenta Gregorio Luri al reportatge, és el dels mestres “cremats”: un col·lectiu força nombrós que causa moltes baixes laborals i que no aporta la il·lusió i l’empenta que calen a les escoles. Què se’n pot fer d’aquesta gent? Hi hauria d’haver algun sistema per allunyar-los temporalment de les aules i alhora aprofitar el seu potencial per exemple en formació de professorat. No ho sé, tot plegat és complicat perquè el nostre sistema ha rebut tants canvis en poc temps que no sé fins a quin punt en podríem acceptar més.

Què en penseu vosaltres? Opineu.

 

La República Catalana als llibres de text

dijous, 14/04/2011

Sempre he estat força aficionat a la història i fa tres anys, quan l’editorial ARA Llibres va recuperar els millors llibres escolars de la República, no vaig dubtar a fer la col·lecció i ara gaudeixo de reproduccions fidels de llibres de diferents temàtiques escolars d’aquella època. Com que avui fa 80 anys de la proclamació de la República Catalana he estat repassant els llibres de text de l’escola republicana per veure què diuen del que va passar a la plaça de Sant Jaume aquell 14 d’abril. He trobat tres referències en llibres que van sortir poc temps després dels fets:

“La terra catalana” (1932) del professor Joaquim Pla i Cargol*  parla de la proclamació de la República però no fa cap referència a l’Estat Català. Diu: “El senyor Macià assumí la presidència de la Generalitat i el Sr. Companys ocupà el càrrec de governador civil.” També diu: “L’abast d’aquest recobrament ha de fixar-lo el poble, i haurà d’ésser sancionat i aprovat després, a Madrid, per les Corts constituents, com a assemblea sobirana”.


El llibre de Rovira i Virgili “Història de Catalunya (tria d’episodis)” del 1933 sí que explica els fets del 14 d’abril: “Fou en la claror d’un gran dia històric, el 14 d’abril del 1931, quan Francesc Macià tornat del llarg exili on el dugué el seu encès patriotisme, erigí Catalunya en poble lliure. Proclamà l’Estat Català i formà el Govern de la República Catalana. Era aquell el fet més alt i gloriós de la nostra història, de dues centúries ençà.” Tot i el fervent discurs patriòtic, Rovira i Virgili escrivia a la pàgina següent: “Aquella República inicial, per al millor èxit positiu de la causa nostra, es transformà al cap de pocs dies en la Generalitat, nom antic que serveix per designar l’estructura política de la present llibertat catalana, que és una llibertat que va pujant els graons de la seva plenitud”. Curiós.

L'”Enciclopèdia Escolar Catalana” (1931) de Josep Dalmau Carles* no esmenta res de l’Estat Català però sí de la proclamació de la República: “A conseqüència d’unes eleccions municipals, en les quals obtingueren una franca majoria els elements contraris al rei i a la dictadura, es proclamà la república, enmig d’un gran entusiasme, el 14 d’abril de 1931.” Després parla de la Generalitat.

No he trobat cap més referència al 14 d’abril, si en teniu d’altres podeu enllaçar-les als comentaris.

Què va dir La Vanguardia el dia següent. Pàgina 6, Pàgina 7.

*Aquests autors no tenen entrada a la Viquipèdia.

Fracàs escolar i crisi

dilluns, 11/04/2011

El 30 minuts d’ahir mostrava una de les cares més salvatges de la crisi: els desnonaments. Sense entrar a valorar les causes de tot plegat a l’escola ens trobem amb una de les conseqüències que són els fills de les famílies que pateixen aquestes situacions o semblants. Acostumen a ser canalla de posat trist i amb mirada perduda però de vegades també són alumnes més conflictius que no poden canalitzar l’angoixa -o fins i tot violència- que perceben al seu voltant i  boicotegen les classes o molesten els companys.

El fracàs escolar s’alia amb la crisi per fer-nos la feina encara més difícil  ja sigui pel patiment emocional de les famílies o per les retallades en recursos humans i materials que s’acosten inexorablement.

Ells, tothora, tothom.

diumenge, 3/04/2011

En una entrevista al diari ARA la consellera Rigau diu que els mestres hem d’entendre la situació financera del país: “Ara som en un altre moment crític: Catalunya té 600.000 aturats i una situació financera difícil. Haurem de fer més amb menys i estic convençuda que els mestres ho entendran.”

DSC_0507.JPGParal·lelament, a al Versió Rac1, el catedràtic d’estructura econòmica de la URL Santiago Niño Becerra, ens explica (àudio) que el dèficit fiscal interregional és tan gran que està ofegant a Catalunya mentre altres comunitats com Extremadura tenen un superàvit fiscal del 17.78%.

I mentrestant a les escoles i als hospitals retallades i l’estat del benestar, a Catalunya, trontollant per les exigències de l’oest. La consellera Rigau, que a diferència del seu antecessor coneix l’escola per dins, sap que el professorat farà mans i mànigues per evitar que la qualitat de l’ensenyament baixi i això ens farà exemples perfectes d’aquest lema del nou govern: Més amb menys; però tot té un límit i és precisament el nou govern, que va arribar al poder amb promeses com el concert econòmic, qui ha d’impulsar les polítiques valentes que calguin per deixar de ser, d’una vegada, els cornuts que paguem el beure a ells, tothora, tothom.

Futbol a l’escola? Matins.sí Matins.no

divendres, 25/03/2011

Fa uns dies la notícia que en una escola asturiana havien prohibit el futbol a l’hora del pati va omplir de paraules moltes frases a favor i en contra d’aquesta decisió. Pel que he llegit la direcció del centre argumenta que el futbol ocasiona conflictes diversos i cops de pilota potencialment perillosos. És curiós que el reglament intern d’una escola d’un poblet de menys de 5000 habitants hagi creat tant debat però és que allà hi va estudiar el jugador de la roja Santi Cazorla i ja se sap que aquest fet -totalment casual- dóna rellevància a la notícia. Com que no tinc ni ganes ni temps de llegir els comentaris que s’han fet de tot plegat en blogs i fòrums donaré la meva opinió sobre la difícil relació entre el futbol i l’escola.

D’entrada ja us dic que sóc molt futbolero: m’encanta el futbol en la modalitat practicada, en la visual i també en l’estudi de la vessant sociològica i històrica però no per això el veig bé a l’escola. No cal ser gaire llest per comprovar que generalment el futbol és un esport que pot tenir uns valors negatius entre la mainada si no hi ha un control adult assenyat. I com que difícilment em veureu amb un esprai escrivint en una paret el “Prohibit prohibir!” ja us dic que estic d’acord que a l’hora del pati cada escola reguli l’espai com bonament pugui i, per tant, crec que és totalment legítim i lògic que es prohibeixin algunes pràctiques com algun esport o conductes que des del centre es considerin inadequades.

porteria.jpg

I ara el futbol a l’educació física. Molts col·legues meus fan unitats de programació dedicades al futbol en les sessions d’educació física i crec que hi ha opcions molt més vàlides a l’escola*. No sóc gaire partidari de l’esport a l’escola tot i valorar-ne els molts aspectes positius que té com el treball en grup, el compliment d’una normativa, la companyonia o  la competitivitat** entre d’altres. A l’escola sóc més partidari de fer adaptacions de jocs i esports amb unes normes pròpies que s’adeqüin a les característiques de l’espai, dels alumnes (edat, número, experiències prèvies, etc..) i del material. Entendre l’esport com a finalitat a l’escola arriba a un punt que deixa de ser educatiu o almenys s’allunya dels objectius de l’assignatura; i amb el futbol passa molt més que amb esports alternatius o menys coneguts. Quin sentit té, per exemple, promoure un partit de futbol a l’hora d’educació física sabent que els alumnes més experimentats que juguen a futbol de forma federada seran els amos del matx i deixaran sense tocar bola la resta dels alumnes? no és més lògic buscar activitats on el punt de partida de la majoria de l’alumnat sigui, en la mesura del possible, semblant?

No fa pas gaire, quan l’hora d’educació física era l’hora mal anomenada “de gimnasia o gimnàstica“, els nens jugaven una estona a futbol mentre les nenes saltaven a corda o feien activitats considerades més femenines. Avui, amb especialistes a cada escola, no hem de permetre que l’educació física segueixi sent considerada per molta gent una maria de poca importància educativa. Sincerament, crec que allunyar el futbol de l’educació física fa un bé a l’assignatura. Em direu, amb certa raó, que el futbol en una unitat ben feta pot ser tant o més educatiu que altres activitats però jo contestaré: quina necessitat té l’escola d’incentivar més l’esport rei?

* A Primària ** Sí, competitivitat

Aliens a l’escola

divendres, 18/03/2011

L’altre dia em deien que a l’escola havíem rebut una trucada de la BBC, bé, més o menys; es veu que era un paio que oferia un restaurant per bodas, bautizos y comuniones! Si cola, cola. M’imagino que aquest home sabia perfectament que no és ètic que les escoles publicitin negocis privats però de la mateixa manera que caminant pel carrer t’hi pots trobar de tot devia pensar que -amb sort- podria trobar a algú que repartís el seu telèfon entre la mainada en teòrica edat de fer la comunió.

Ara, el cas més inversemblant que he vist mai en una escola és el d’un llibre misteriós que va arribar un bon dia. Es tracta d'”Hercólubus o planeta rojo” de V.M. Rabolú. Resulta que l’autor té “reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América”. El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que “no hay tiempo que perder en cosas ilusorias”. Amb aquesta introducció és inevitable seguir llegint per cercar solucions que puguin salvar-nos:
“He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral…”. “Los venusinos tienen cuerpos perfectos: frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente”; “al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí”. Suposo que us preguntareu com s’ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: “Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios”.
A l’apartat de Mart podem llegir: “El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza.”

Estimats lectors, aquest llibre va arribar amb la intenció que propaguéssim entre els alumnes les idees que porta i això ens ha de fer reflexionar sobre el fet que l’escola es situa en el punt de mira de moltíssima gent; de tot tipus de gent amb tot tipus d’intencions. A l’escola l’estat d’alerta és constant perquè si abaixem la guàrdia s’hi poden colar aliens.


11M2004

divendres, 11/03/2011

Anant a treballar amb “El matí de Catalunya Ràdio” arribo a l’escola quan falten uns deu minuts per les nou. En Bassas connecta amb Madrid, sembla que ha passat alguna cosa, un català que treballa allà ha trucat a l’emissora i parla de sorolls d’ambulàncies però no sap ben bé què passa. Encara no surto del cotxe perquè vull saber què ha passat, parlen de quinze morts, canvio l’emissora a corre-cuita i en una ràdio espanyola parlen d’un atemptat d’ETA en un tren, diuen que hi podria haver moltíssims morts i ferits. Són quasi les nou, no puc esperar més i a sobre foten anuncis! baixo del cotxe i entro corrent a l’escola. Durant les dues primeres hores de classe estic força absent, voldria estar connectat a Internet però l’aula d’ordinadors on hi ha un ordinador amb connexió és a l’altre pis, no puc escapar-me i deixar el nens sols.

Hora del pati: pujo les escales i engego l’ordinador, triga moltíssim el maleït Windows 95. Obro l’Explorer i clico www.elmundo.es. Com sempre es carrega lentament però finalment apareix la portada: 130 muertos. Em quedo uns segons mirant la pantalla i després corro a avisar els altres companys de feina, als alumnes no els diem res. La classe de després del pati se’m fa molt lenta, voldria tenir una ràdio a l’orella per conèixer les novetats. A les dotze quan els nens marxen truco a un bon amic madrileny que està enfonsat i molt neguitós, em diu que se’n va a donar sang per primera vegada en la seva vida. La reunió que teníem a les dotze la fem a l’aula d’informàtica mentre s’actualitza el macabre recompte de víctimes al web.

A les tres alguns alumnes entren encegats cridant consignes contra ETA, n’hi ha algun que plora, un altre em pregunta: “- Per què ho han fet?” Tots callen esperant la meva resposta i només puc dir que tot això no té cap sentit, que estan bojos, que no es pot entendre de cap manera. Què se suposa que he de dir a un grup de nens i nenes de vuit i nou anys en un moment com aquest? Un nen demana un minut de silenci, tots em miren de seguida perquè avaluï si l’ocurrència -que en un altre moment hauria provocat rialles burletes- és viable; els dic que d’acord, que farem un minut de silenci. El silenci és tan sincer que encara avui se’m posa la pell de gallina quan hi penso.

El matí de Catalunya Ràdio. 11/3/2004 8 del matí

Cadena SER. 11/3/04 8 del matí

Llengua: lluita i relaxament

dijous, 3/03/2011

La Consellera Rigau vol exigir una nota mínima d’un 8 en català i castellà per accedir a magisteri. M’agrada. Actualment, almenys que jo sàpiga, els futurs mestres no han de fer cap tipus de prova de nivell de llengües per entrar a la facultat de magisteri i això provoca que pugui haver-hi gent amb un baix nivell lingüístic que acabi fent classe a les escoles. Com s’entén que per ser Mosso d’Esquadra o Bomber hagis de passar un seguit de proves de tot tipus i que per ser mestre no calgui ni una prova de nivell de llengua?

Hi hDSC_0089.JPGaurà qui pensarà que per fer de mestre d’educació física, d’educació musical o d’educació especial no cal tenir un nivell òptim de llengua però hem d’entendre -d’una vegada- que per davant de les especialitats som mestres i per tant hem de ser exemples d’exigència en llengua, i en molts altres aspectes. A casa seva que cadascú escrigui com li vingui de gust però a l’escola no tot s’hi val, a l’escola som exemples i models a seguir, hem d’escriure correctament.

Un fet que he constatat en diferents escoles on he treballat és que en general he vist pitjor nivell en mestres joves que en mestres de més edat. Alguna cosa falla quan els mestres de més edat són precisament els que van ser educats en castellà i van haver de fer un reciclatge intens per aprendre a escriure correctament el català. Com pot ser que els mestres joves escriguin pitjor quan van fer l’escolarització en català?  En quin moment es va produir el relaxament que ha provocat aquest fet? Hi té alguna cosa a veure el fet que els mestres de més edat van viure la dictadura i els més joves han viscut la normalització de la llengua catalana sense el mateix component de lluita?

Escola BBVA Pompeu Fabra?

divendres, 25/02/2011

L’última vegada que a la meva escola vam protestar públicament ens vam posar una samarreta amb la inscripció: Retallar en educació és retallar el futur. Va ser emocionant veure com alguns alumnes van pintar-se una samarreta vella amb la inscripció amb retoladors de colors; i també alguns pares. Units per les coses que importen, com ha de ser.

Ara fa poc el president Mas enviava una carta als funcionaris demanant complicitat en “els temps excepcionals que vivim”. Suposo que vol que pensem que ser cornuts i pagar el beure és un fet excepcional quan tots sabem perfectament que és part del nostre fet diferencial. Sóc l’únic que té la sensació que mentre aquí farem mans i mànigues contra la crisi altres veuran poc retocat el seu estat del benestar? El motor d’Espanya en diuen, collonut!


Amb les noves retallades anunciades em pregunto si l’opció d’incloure publicitat a les aules guanyarà pes a mesura que el dia a dia de les escoles i els instituts es vegi afectat; a Itàlia es veu que ja ho fan. Arribarem a veure al nostre país publicitat a les escoles? em refereixo a publicitat descarada; de publicitat subliminal ja n’hi ha a cabassos i d’anuncis ambulants en forma de vambes i samarretes també però, ens arribarem a plantejar aquesta opció diguem-ne imaginativa? de moment ja existeixen peatges en les sortides escolars però veurem en un futur situacions més desvergonyides? fins on pot arribar la dignitat d’una escola? el Barça ha tacat la samarreta de petroli i fa uns quants anys ningú s’ho podia imaginar, tacarà l’escola les seves parets de consells amb finalitats comercials o és una idea totalment descartable?

Mentre hi pensem us deixo uns quants diàlegs que espero que no s’hagin de donar mai:

Situació 1: Caminant pel carrer.

– Hola maco, a quina classe vas? a la dels dofins?

– No, a la classe Apiretal de laboratorios ERN, l’any passat anava a la classe Kellogg’s Special K.

Situació 2: Comunicat telemàtic als mestres substituts pendents de nomenar.

Davant l’excepcional situació de crisi econòmica, els mestres que acceptin portar roba amb publicitat de les marques que especifiquem a continuació tindran més opcions a aconseguir una plaça.

Situació 3: Comunicat de l’escola

Darrerament hem detectat polls a la classe i com és habitual demanem a les famílies que prengueu mesures per evitar-ne la propagació.

Laboratoris Bayer ha pagat aquesta fotocòpia i els recorda que té una àmplia gamma de productes contra els polls.

Situació 4: Preinscripció

– Ja has apuntat el teu nano a l’escola?

– Sí, ahir vaig anar a portar tots els papers que demanaven.

– A veure si tenim sort i el teu fill i el meu poden anar a l’escola BBVA Pompeu Fabra.

– El meu no ho crec perquè tenim pocs punts, en canvi el teu segur que hi entra perquè tu treballes al BBVA.

#tictac 1×1 #algúhohaviadedir

dimecres, 16/02/2011

Com que no he fet mai classe a secundària només opinaré de la meva experiència a infantil i primària. #lescosesclares
Els ordinadors a les aules són imprescindibles,crec que això és indiscutible,l’escola no pot anar d’esquena al món. #lescosesclares
També és cert que no tot es pot fer amb les TIC,no pot ser bo estar 6 hores davant de 10,1 polzades. #algúhohaviadedir
Si l’aposta per #linkat i programari lliure hagués estat real hauríem estalviat molts milions en llicències. #algúhohaviadedir
16022011007.jpgHem avaluat la competència digital del professorat abans d’implantar el pla #1×1 per comprovar si aquest era viable? #tictac
Hem avaluat la competència digital dels alumnes abans d’implantar el pla #1×1 per comprovar si aquest era viable? #tictac
Que en les TIC els alumnes en saben més que els mestres és una fal·làcia molt recorrent. #algúhohaviadedir
El tuit anterior fa referència a primària i generalitzant. #lescosesclares
Hi ha mestres que no entenen que formar-se en les TIC és imprescindible. #algúhohaviadedir
Davant d’un ordinador l’alumne tendeix a llegir menys els enunciats que davant d’un full. #tictac
Avui és absurd buscar en una enciclopèdia física quelcom que pots trobar a la #Viquipèdia però crec que l’alumne hauria de saber fer-ho.
Molts mestres utilitzen les pissarres digitals (PDI) com una pissarra “Velleda” i val 100 vegades més. #algúhohaviadedir
Correspon als pares exercir cert control de l’ús de les xarxes socials per part de menors. #algúhohaviadedir
És una vergonya que els pares catalans hagin de pagar el 50% dels portàtils. #algúhohaviadedir
La implantació del pla #1×1 ha estat precipitada. #moltagenthohadit #etfelicitofill

Pls RT