El recurs fàcil del tertulià

dimecres, 17/08/2011

Una colla de Ni-Ni passats d’alcohol i amb ganes de gresca es dediquen a destrossar barris sencers del Regne Unit i a saquejar botigues de moda i electrodomèstics. No van a robar productes de primera necessitat -com seria més o menys previsible en una situació de crisi- van a buscar l’últim model de les vambes de moda o la tele amb més entrades HDMI per endollar consoles d’última generació. Com és habitual en aquests casos i en tants d’altres com celebracions que passen la pantalla que porta a la violència gratuïta surt algú dient que és culpa de l’escola o, en el millor dels casos, que això s’ha d’evitar a partir de polítiques escolars blablablabla.

Un desaprensiu tira una burilla encesa des del cotxe i provoca un incendi que calcina un bonic bosc de gran interès natural, unes quantes espècies protegides perden l’hàbitat i hi ha alguns bombers ferits a part de molts desallotjats. El tertulià de ràdio fa una respiració profunda que per l’oient és desagradable, tot seguit fa una pausa i diu que l’escola hauria d’ensenyar a estimar la natura.023.jpg

Un bon home que ha trobat una feina temporal se’n va al banc i surt amb una hipoteca a 30 anys amb una quota que no li permet ni comprar llet pels seus quatre fills. Mesos més tard l’empresa no li renova el contracte. El tertulià de ràdio fa una respiració profunda que per l’oient és desagradable, tot seguit fa una pausa i diu que l’escola hauria d’ensenyar a llegir la lletra petita.

Uns joves guiris a qui els seus pares van donar 199 Euros per una setmana boja a Lloret de Mar amb l’objectiu de perdre’ls de vista cremen mobiliari urbà, trenquen vidres d’hotels i s’enfronten a la policia a pedrades. El tertulià de ràdio fa una respiració profunda que per l’oient és desagradable, tot seguit fa una pausa i diu que l’escola hauria d’ensenyar més civisme.

Un home que ha begut més del compte agafa el cotxe i provoca un accident amb conseqüències fatals per altra gent que passava per allà. El tertulià de ràdio fa una respiració profunda que per l’oient és desagradable, tot seguit fa una pausa i diu que l’escola hauria d’ensenyar educació vial des de petits.

Un falangista crea un grup polític que menysprea els immigrants i obté un munt de regidors arreu del país. El tertulià de ràdio fa una respiració profunda que per l’oient és desagradable, tot seguit fa una pausa i diu que l’escola hauria d’ensenyar als alumnes a no ser racistes.

Un estudiant de química planeja atemptar contra uns manifestants laics però finalment és descobert. El tertulià de ràdio fa una respiració profunda que per l’oient és desagradable, tot seguit fa una pausa i diu que l’escola hauria d’ensenyar coses bones i útils per a la societat.

Despesa o inversió?

dijous, 21/07/2011

El Departament d’Ensenyament ha fet un informe justificant la retirada de la sisena hora: es veu que aquesta hora -que iguala en aspectes d’horaris les escoles públiques amb les concertades i privades- ens ha costat prop de 500 milions d’Euros des del 2006. La conselleria reconeix que amb la sisena hora hi ha una petita millora en resultats però no suficient per mantenir-la; en altres paraules: els motius econòmics van per davant dels 067.jpg motius pedagògics.

La sisena hora haurà durat poc, hem de tenir en compte que cap alumne de la xarxa pública haurà estat capaç de fer tota la primària fent sis hores diàries de classe, és a dir, l’avaluació d’aquesta hora de més és totalment incompleta; és una avaluació a mitges tenint en compte que aquestes coses s’haurien d’avaluar a llarg termini per veure si realment funcionen.

I per compensar aquest nou nyap apareixen unes hores de SEP (suport educatiu personalitzat) que en teoria han d’anar pels alumnes amb dificultats però molts centres les faran per a tots els alumnes, o sigui, una espècie de sisena hora encoberta. I a sobre hi ha escoles concretes on es mantindrà la sisena hora provocant una desigualtat amb les escoles que les han perdut.

I el Parlament votant a favor de la sisena hora, on s’és vist un govern que va contra una moció del Parlament? Per què no ho diem clar i reconeixem -d’una vegada- que això del Parlament és només una joguina grossa i cara per tenir-nos entretinguts fent estatuets que ens retallaran i ho haurem d’acceptar perquè són les regles del joc; del seu joc? On són els diners del fons de competitivitat que suposen el triple del que han costat cinc anys de sisena hora a les escoles públiques? On són? A l’AVE de la Mancha?

La mà al foc pels mestres d’aquest país

divendres, 8/07/2011

Els cada vegada més sovintejats canvis que vénen de Via Augusta estan fent miques la convivència escolar entre famílies i mestres a les escoles públiques. La derogació de la sisena hora a la gran majoria de centres ha fet trontollar -de nou- la tensa calma als Consells Escolars i hi ha hagut nous conflictes per uns horaris que molts acusen de tenir molt poc a veure amb la conciliació de la vida laboral. Però no és culpa dels mestres.

Si alguna cosa no funciona a la societat en principi no és culpa dels mestres. Els horaris laborals de les empreses no es decideixen als Claustres de professors com tampoc s’hi decideixen les durades de les baixes per maternitat o les ajudes diverses que puguin tenir les famílies amb criatures. DSC_0001.JPGQue als països nòrdics tinguin un munt d’avantatges en temes de conciliació de la vida laboral i de l’horari escolar tampoc és culpa dels mestres catalans, en tot cas deuen ser els polítics d’aquests països i els seus súper impostos els que fan que ho tinguin muntat diferent. I també el fred; sí, allà hi fot un fred que pela i òbviament el clima condiciona la vida; però el clima de Suècia o de Lapònia tampoc és culpa dels mestres catalans, ni dels d’allà.

I hi ha de tot com a tot arreu però com a tot arreu les persones necessiten confiança i suport. Realment algú es pensa que posant els mestres al punt de mira millorarà l’ensenyament en aquest país?

Posaria la mà al foc pel 80% de les persones amb les que he tingut el plaer de treballar en els tretze cursos que porto treballant pels de Via Augusta.

El deure i els deures d’estiu

dimecres, 22/06/2011

El Departament d’Ensenyament, amb la introducció dels deures obligatoris d’estiu als alumnes que han acabat sisè amb dificultats d’aprenentatge, ha entrat de ple en el que la lògica ens diu que hauria de ser competència de les famílies. Fixem-nos-hi bé: es tracta de crear una carpeta d’aprenentatge d’activitats de reforç d’estiu en la qual hi ha de constar una portada, una presentació, un horari i compromís i també una planificació de les activitats. 027.jpgEl Departament ho deixa tot a punt i l’alumne simplement haurà d’omplir les graelles i fer les activitats proposades que seran auto-avaluades després, just abans de donar-les al tutor de l’institut.

El sentit comú diu que haurien de ser les famílies les encarregades d’ajudar als seus fills a planificar les activitats mitjançant mètodes propis a partir d’orientacions que poguessin trobar, per exemple, després de xerrades amb els tutors o a través de webs educatives diverses. Si mirem fulls com el de planificació d’activitats o el d’horari i compromís podem entendre que determinades persones fins i tot puguin sentir-se ofeses depenent de l’enfoc que hi vegin; són precisament les famílies que consideren que el Departament ha excedit el límit raonable i ha entrat en un excés de paternalisme. Però què passa ara que el sentit comú està en hores baixes i algunes famílies, per les raons que sigui, no estan a l’alçada en la majoria d’aspectes educatius dels seus fills i necessiten ajuda perquè estan desbordades? Realment la proposta del Departament és dolenta? Fa malament el Departament de “donar mastegat” un seguit d’orientacions?

Diguem-ho clar, els alumnes tenen quasi tres mesos de vacances i cal que l’estiu sigui aprofitat per seguir ampliant coneixements i reforçant els que ja han après, per tant crec que tot el que ajudi a això està bé. Si és necessari que els deures siguin entregats als tutors de primer d’ESO ja és un altre tema. No hi veig polèmica, la polèmica està en el fet que el nostre Parlament digui una cosa i el nostre govern en digui una altra, crec que és per indignar-se.

Foto: Cartells que avisen als anglesos que deixar els gossos a dins del cotxe en ple estiu és molt perillós perquè els cotxes poden convertir-se en forns. Un exemple d’allò que deia de la crisi del sentit comú.

L’avantatge xirucaire

dilluns, 20/06/2011

A l’escola tot sovint vénen alumnes de pràctiques per a completar la seva formació universitària i els que ja som a dins especulem sobre quin tipus de mestres seran en un futur després d’aprovar la senzilla carrera de magisteri. D’alumnes de pràctiques n’hi ha de molts tipus però jo crec que qui ha estat en un esplai o agrupament escolta ja destaca en dos aspectes vitals com la capacitat organitzativa i el tracte amb els alumnes. tenda.jpgNo és fàcil tancar la porta de l’aula i quedar-te sol davant 25 alumnes que et volen posar a prova i menys ara que l’autoritat no està de moda. Podríem dir que l’escola dels futurs mestres és el monitoratge i és una sort viure en un país de gran tradició “xirucaire” com el nostre. Dubto que a Finlàndia tinguin aquesta sort.

Sempre aconsello a la gent jove que vol ser mestre que entri a un esplai, que faci classes particulars, cangurs o el que sigui per no trobar-se a mitja carrera amb la desagradable sensació d’estar perdent el temps intentant creure’s que li pot agradar aquesta feina. No tothom serveix per fer de mestre i val més adonar-se’n com més aviat millor, qui es pensi que podrà aguantar la pressió amb el premi d’unes bones vacances, un bon horari o un sou estable s’equivoca de pe a pa. Conec uns quants casos de mestres que ho han deixat després de comprovar que no servien per a aquesta feina; molts són mestres d’educació física que també són entrenadors d’algun equip esportiu i que tenen el xip equivocat de pensar primer en el rendiment. Una vegada a l’escola se n’adonen que mentre ells posen en primer terme l’educació física i l’esport, l’escola els exigeix ser per davant de tot, i sense dubtar: mestres.

Apunt relacionat: El do del to

El delegat de classe i l’alcalde

dijous, 9/06/2011

L’apunt d’avui fa referència a les coincidències que es poden donar de vegades entre la política i l’escola. De tothom és sabut que a Badalona el PP va guanyar en les darreres eleccions municipals amb un discurs molt proper a Plataforma per Catalunya.

El candidat de CIU Ferran Falcó, que té la clau per impedir o no que García Albiol sigui alcalde, es va afanyar a dir que donaria suport al popular per demostrar que serà incapaç de mantenir el discurs pre-electoral que li ha donat tants vots. Segons Falcó “El primer dia que governin serà el primer dia abans que deixin de governar“.

A l’escola també passen aquestes coses. En més d’una ocasió he pensat un discurs semblant al de Falcó quan després d’unes votacions a delegat de classe guanya el nen que més desestabilitza el grup amb les seves impertinències, agressions o amenaces.DSC_0078.JPG A l’escola va bé que el personatge en qüestió “governi” la classe i agafi responsabilitats perquè se’n pot adonar de seguida que ha de seguir unes “regles del joc” pel que fa a convivència, hàbits i gestió de les assemblees sota el control del tutor que sempre està a l’aguait controlant tot el que passa a l’aula. A aquest nen l’experiència li resultarà enriquidora segur: quan hagi de moderar un debat en una tutoria i vegi que no li fan cas podrà reflexionar sobre el paper dels mestres que han de patir comportaments d’alumnes impertinents com ell. És allò de posar-se a la pell de l’altre que ben gestionat després, per exemple amb una xerrada, pot resultar molt educatiu.

I ara anant a les comparacions podem dir que si el delegat de classe no ho fes bé, com a molt el grup viuria un -relatiu- període negre d’un mes de mal govern abans no arribessin unes altres eleccions i la repercussió podria afectar uns 25 alumnes però sempre amb un tutor que evités mals majors; en canvi, si l’alcalde de la tercera ciutat del país ho fes molt malament podrien ser quatre anys afectant uns 220.000 habitants i el pitjor del cas és que no se m’acut qui hi podria intervenir.

En Pep Guardiola i n’Elisabeth Eidenbenz

dilluns, 6/06/2011

El 30 minuts de diumenge passat en va fer un gra massa amb els “valors que desborden els límits de l’esport” parlant del Barça d’en Guardiola. Els que em coneixeu sabeu que sóc un fan d’en Pep des que lluïa -amb orgull- el 4 a l’esquena i sempre he confiat en ell i el seu equip perquè, a diferència d’altres, és un treballador seriós i pot simbolitzar per molta gent una manera de fer dels catalans i un dels pocs tòpics positius que se’ns suposen que és el de ser treballadors incansables; sí, aquell fet diferencial que ens fa ser tan tòtils que prioritzem la feina al propi benestar, a l’oci o fins i tot a la salut.

L’estil d’en Pep ha canviat el futbol a base de bones maneres i està creant escola, l’admiració cap a aquest Barça i pels valors que pot representar, amb molt bones campanyes de màrqueting, està culturitzant el futbol fins al punt de foragitar de mica en mica aquella figura de l’entrenador maleducat, cridaner i fins i tot rude que podia simbolitzar gent com el Sabio de Hortaleza. Fixem-nos-hi una mica: si agafem com a exemples contraposats l’estil Guardiola i l’estil Aragonés actualment la tendència dels entrenadors de futbol va cap al de Santpedor i fa uns quants anys probablement anava cap al madrileny.


En Pep està canviant el futbol i és aquí on li hem d’agrair el que està fent perquè alhora és imitat pels entrenadors de futbol base i a la base és on hi ha el futur, però no barregem coses: en Pep no està canviant el país ni farà que ens tornin els diners del fons de competitivitat, tampoc podrà evitar les retallades socials ni podrà fer res per convertir els barracons en escoles noves i modernes; en Pep fa una feina molt estressant -com molts altres catalans- però a diferència de la mestra d’infantil, del que treballa en una línia en torn de nit o de qui es pateja el país amb la furgoneta ell cobra moltíssims diners per fer-la. El sistema està muntat així: qui genera diners en cobra més i qui no en genera tants doncs en cobra menys tot i la importància social que pot tenir la seva feina.

Per què dic a l’inici d’aquest apunt que el 30 minuts en fa un gra massa? perquè quan l’acabes de veure et fa quedar amb la sensació que tota la societat  funcionarà gràcies als valors del Barça i no és això companys, no és això. La societat funciona -o almenys no s’ensorra- perquè milers d’anònims la fan rutllar dia a dia amb el seu esforç diari i la seva manera d’entendre i de transmetre els valors universals, com va fer n’Elisabeth Eidenbenz.

 

El xarel 10 i una dolça utopia

divendres, 27/05/2011

Us en recordeu de la Campos i el seu famós xarel 10? i què me’n dieu dels problemes dels comentaristes espanyols per pronunciar Cesc? quin riure, eh? Però, tu ja saps comptar fins a deu en èuscar? saps els dies de la setmana en gallec? sabries dir quatre cosetes en aranès?

Us imagineu viure en un estat plurinacional i plurilingüe? Bé, en teoria, molt en teoria el Regne d’Espanya ho és, oi? 09102010613.jpgPerò de quina manera es coneixen els ciutadans de les diferents nacions que el componen? A la pràctica la gent que més o menys ha estudiat, no ha estat intoxicada per mitjans d’evident parcialitat i sap una mica d’història pot anar pel territori sabent què es trobarà, però el que preocupa és la gran massa que fruit de la seva ignorància s’apropa sovint a la intolerància.  Si partim del fet que els mitjans intoxicadors busquen el conflicte sabent perfectament que aquest conflicte afavoreix els seus interessos, que diguem-ho clar, no són altres que el restabliment de l’antic règim, potser seria interessant que algun organisme estatal promogués la manera d’acabar les coses sense garrotades pel mig.

Què us semblaria que les escoles d’arreu de l’estat tinguessin una matèria comuna sobre el coneixement de les realitats nacionals i lingüístiques dels pobles que el formen? No seria una bona manera de promoure el coneixement i per tant d’evitar les actuals discrepàncies que s’originen sovint per desconeixença? Què us semblaria conèixer coses bàsiques dels diferents idiomes -a més del castellà- com els números, els colors, sons, grafies, els dies de la setmana o salutacions diverses? Jo crec que creixerien les simpaties entre els habitants dels diferents pobles i les emissores de televisió i ràdio “de la caverna” ho tindrien cada vegada més difícil quan intentessin relacionar, per exemple, tot el sona a basc amb el terrorisme o tot el que és català amb els diferents tòpics de pa sucat amb oli que circulen arreu.

Viuríem més tranquils, amb xarel·lo en comptes de xarel 10 i de pas sense odiosos boicots al cava.

 

Primer els de casa?

dilluns, 23/05/2011

Per fi han passat les eleccions municipals i ja no caldrà conviure – almenys durant uns mesos- amb els somriures cercadors de confiança que pengen de cada fanal. Em sorprèn que el discurs de “tots els polítics són iguals” hagi explotat precisament en les eleccions municipals quan aquestes són, sense cap mena de dubte, les que tenen un percentatge més alt d’honestedat -i d’ingenuïtat- per part de molts candidats que tenen com a única ambició aconseguir millorar el seu poble o ciutat; aviat és dit. Però també hi ha els xoriços, hi ha corruptes i ara cada vegada més hi ha racistes.17052011190.jpg

Com que estic segur que ja fa quatre anys els experts ja van analitzar aquest problema i ara els experts que van dir que ja s’ho veien a venir més els experts que van fotre la pota en tornen a parlar no intentaré analitzar el fenomen. Respireu que la frase era llarga. Em centraré en l’escola. Pot afectar la convivència escolar el discurs “Primer els de casa”? Em temo que sí.

He treballat en diverses escoles de diferents tipologies i sempre que he sentit un insult racista i he intentat que l’autor l’argumentés aquest s’ha quedat mut. De la mateixa manera que si li preguntes a un marrec el motiu de portar una samarreta del Barça i et diu que al seu pare o mare els agrada amb el racisme passa el mateix, no sap argumentar-ne el motiu. Generalment els pares projecten en els seus fills les seves ideologies i els seus valors i això inclou des de la preferència de colors de l’equip de futbol a la preferència del color de la pell de l’altre. Per tant si hi ha pares amb idees extremistes el més normal és que els seus fills tinguin moltes possibilitats de ser extremistes en potència, és allò dels testos i les olles. Preocupa que el discurs del vot racista penetri a les escoles perquè precisament és a les escoles on hi ha el discurs de “Tots som iguals” que òbviament és totalment contrari al “Primer els de casa”.

 

Micròfons i futbolistes

dilluns, 16/05/2011

En les ja habituals celebracions de títols del Barça els jugadors agafen el micro per dir unes paraules i cada vegada més s’aventuren a usar el català per a adreçar-se a una multitud que agraeix el gest. Hi ha jugadors de fora que memoritzen algunes frases -potser per quedar bé- i n’hi ha d’altres que aprenen la llengua tan bé que acostumen a fer-la servir quan són entrevistats en aquest idioma; són bàsicament els que, enamorats de la nostra terra i cultura, decideixen que en un futur hi faran el niu per DSC_0004.JPGquedar-s’hi.

Però hi ha un altre cas: futbolistes catalans dels quals podem extrapolar unes quantes coses sobre la realitat social i lingüística del nostre país. Hi ha molts futbolistes professionals nascuts a Catalunya després de la llei de normalització lingüística (1983) que no s’expressen en català en mitjans de comunicació catalans. Si partim del fet que cadascú té dret a expressar-se en la llengua que vol ens podria semblar ben normal però -casualment- no es dóna cap cas de futbolista que s’expressi en català quan és entrevistat en castellà tot i que es pot sentir més còmode parlant en aquesta llengua. Què està passant doncs? el que està passant és que la llei de normalització lingüística té una aplicació desigual segons el territori i la conseqüència és que hi ha molts joves que tot i haver estat educats a Catalunya i acabar l’escolarització obligatòria no s’expressen correctament en català. Jo d’això en dic fracàs i és ben greu perquè els joves monolingües tindran menys oportunitats en el mercat laboral si no és que se’ls doni molt bé l’ofici d’empaitar la pilota.