Arxiu del dilluns, 26/03/2012

Detecció de genis i ninis. 30 hores. Infantil i Primària

dilluns, 26/03/2012

Fa molt de temps que corre per Twitter un vídeo d’aquests TED en el qual Sir Ken Robinson diu que l’escola mata la creativitat, és possible que us hagi arribat per alguna via. En el seu monòleg sir Robinson diu que s’ha de potenciar la creativitat a l’escola i és aplaudit entusiàsticament. Explica, amb molt d’humor, com l’escola educa per preparar als alumnes per aconseguir una feina entrant prèviament al sistema universitari. Es queixa del poc cas que se li fa al cos en contraposició amb el cap, diu que a tots els sistemes educatius del món se li dóna més importància a assignatures com matemàtiques i llengües mentre altres matèries com la dansa pràcticament no tenen cabuda; l’educació física ni és esmentada però com a especialista entenc que el ponent estaria a favor d’augmentar-ne les hores a l’escola degut al seu alt component creatiu sobretot pel que fa referència l’expressió corporal. Cap al final de la seva brillant intervenció explica el cas de la ballarina i coreògrafa Gillian Lynne que fracassava a l’escola però per sort va entrar a formar-se a una escola de ballet on va prosperar com a artista i ara és multimilionària; el típic cas d’incomprensió, de ment brillant, de talent desbordant que necessita una ajuda per trobar el camí correcte. N’hem vist algun cas al programa de TV3 Mestres ” L’escola no m’agradava, no servia, sort que vaig trobar a través d’uns amics…bla bla bla “.

D’altra banda, un intel·lectual de la creativitat com és Jaime Rosales (director de cinema) deia en una entrevista aquesta perla: “Si en las escuelas se valora más la educación física, de adultos se pasarán las horas viendo fútbol en lugar de consumir cultura“. El típic cas de rata de biblioteca amb repulsió al xandall que dispara a tort i a dret sense saber de què parla. N’hi ha molts d’aquests. Alguns són els típics que detestaven qualsevol manifestació esportiva fins que va aparèixer Guardiola i el Barça de les 6 Copes; 08062011245.jpgdes d’aleshores parlen de futbol citant Cruyff i Martí i Pol en la mateixa frase.

I mentrestant a l’escola què? Matem la creativitat? Necessitaríem uns quants sir Ken Robinson perquè ens vinguessin a explicar si aquests nanos que escalfen cadira molestant els companys i boicotejant la classe són futurs ninis o genis incompresos; a mi m’agradaria saber-ne detectar la diferència i per això estaria bé apuntar-se a un nou curs de formació: Detecció de genis i ninis. 30 hores. Infantil i Primària. El curs et fa arribar a la conclusió que el nini no existeix i que tot és culpa de l’escola que no motiva prou, que no parteix de les seves motivacions o frases d’aquestes que queden tan bé, fot-li RT.  Total, un estudi diu que els nens més feliços tenen més possibilitats de cobrar un sou alt d’adults. Sabeu què? Que juguin a la Play nit i dia, que mirin Tele5 a tothora des del sofà en pijama i que mengin porqueries amb les mans: seran els putus genis de la felicitat, els putus amos com diria en Guardiola.

M’imagino les reunions de pares a l’escola Robinson:

Pares: – Què? Ja heu trobat el talent del meu fill?

Mestre: – No, però segur que aviat el trobarem. A l’escola no fot brot.

Pares: – A casa tampoc, diu que no vol llegir tot i que a nosaltres ens agrada molt, diu que no en sap.

Mestre: – És clar, els llibres són avorrits, no parteixen del que li agrada al nen.

Pares: – I no li agrada endreçar l’habitació, ni fer els deures, ni ajudar a fer res, només vol mirar la tele i jugar a la Play.

Mestre: – És normal, no el forceu, està desenvolupant el seu talent. Observeu-lo i doneu-li tot el que demani.

Pares: – És clar, és clar, no voldríem que acabés com nosaltres, uns funcionaris. Però tenim un dubte, té onze anys i no sap ni sumar, ni restar i amb prou feines escriu alguna frase..

Mestre: – A qui li importen aquestes convencions socials si al final no serviran per potenciar el seu talent i només fan que despistar-lo, eh?