Arxiu del dijous, 20/10/2011

Plus de productivitat

dijous, 20/10/2011

Un fidel lector* d’aquest blog m’avisava d’una notícia que està creant força rebombori entre el sector dels mestres: la UNESCO proposa que els bons mestres cobrin més. D’entrada sobta que la proposta sorgeixi en un context de crisi i de retallades salarials que han provocat que els mestres haguem perdut poder adquisitiu; sembla il·lògic que una administració mutilada econòmicament i amb perspectives fosques a mig termini es plantegi aplicar mesures d’aquest tipus. Com s’entendria que uns mestres cobressin més mentre a la resta se’ls ha retallat més d’un 5% del sou? No té gaire sentit però almenys en podem parlar.

En aquest tema la pregunta del milió és: qui és un bon mestre? Quines qualitats essencials ha de tenir el bon mestre? No ho veieu molt difícil d’avaluar? Jo crec que és impossible posar-se d’acord sobre uns criteris comuns tenint en compte la complexitat de la nostra feina. No és el mateix ser mestre en una escola rural de muntanya que en un barri conflictiu d’una gran ciutat i tampoc es treballa igual envoltat de gent molt competent que de gent cremada i amb desgana, o potser us penseu que en Messi seria en Messi sense en Xavi o l’Iniesta al costat?17062011272.jpg Pregunteu-ho a la premsa argentina. Tot aquest tema és massa complexe, estem parlant de persones que eduquen a persones i no de persones que produeixen productes quantificables. Com s’avaluen, per exemple, els valors? I una altra cosa: qui avaluaria? Ens avaluarien altres mestres? Ens avaluarien inspectors que potser no han estat mai mestres abans? Si jo per exemple sóc mestre d’educació física i qui m’avalua no ho és com pot saber aquesta persona si faig bé la meva feina? O potser ens avaluarien els alumnes? Em sembla que ens avaluen cada dia i sabem perfectament, amb una sola mirada,  si aquesta avaluació és positiva o no.

Cal que la feina de mestre torni a tenir un reconeixement social, aquest ha de ser un dels objectius principals per aconseguir, i aquesta vegada diré com a Finlàndia, que aquesta professió estigui molt ben vista i evitar així la “fuga de cervells“. Anem a motivar el personal perquè treballi més a gust i amb més ganes i anem a formar millor els futurs mestres per afrontar els reptes amb més eficàcia. Cal incentivar projectes, fer un pas més per la formació permanent del professorat, dotar millor les aules i fer alguna cosa amb aquests mestres desmotivats i cremats. En comptes d’apostar per gratificar amb diners els “bons mestres” jo sóc més partidari d’incentivar a tot el col·lectiu per provocar que els “bons mestres” continuïn sent-ho, els “no tan bons” cerquin maneres de passar de nivell i els futurs mestres estiguin tan ben preparats que la seva manca d’experiència sigui només anecdòtica.

*Lluís V.