Ara des de Madrid ens diuen que la nostra preuada immersió lingüística que és pal de paller per la supervivència i normalització de la nostra llengua s’ha de modificar. Diuen que la llengua més parlada a Catalunya, la que més s’utilitza a l’hora del pati, als parcs, al cinema, a les revistes, a les televisions, a les ràdios, a Internet, als diaris i la que tots els catalans coneixem està en inferioritat a l’escola i ha de ser també llengua vehicular. No ens donaran raons pedagògiques ja que saben que, tot i la immersió lingüística, els resultats en llengua castellana dels alumnes catalans no difereixen gaire dels resultats d’alumnes de comunitats monolingües; també saben que, tot i la immersió lingüística, molts alumnes catalans acaben sense dominar la llengua catalana quan acaben l’escolarització obligatòria ja que l’únic contacte que tenen amb la llengua originària de Catalunya és a l’escola, però és clar, 
això se’ls en fot, no els preocupa que l’escola catalana pugui generar alumnes monolingües únicament en castellà perquè el castellà: una de les llengües més parlades del món i una de les que tenen major projecció és la seva, la bona, la més gran, la que van imposar a tots els territoris que van conquerir quan al seu imperi no es ponia mai el sol.
Des de Madrid, aquesta gent que ens vol mal i que per sort no són tots, no poden entendre que els catalans ens sentim còmodes parlant -almenys- dues llengües i les usem sense problemes en qualsevol àmbit de la nostra vida pública o privada. Tampoc entenen que el fet que un castellanoparlant aprengui català no suposa que hagi de perdre la seva llengua materna i molt menys la seva identitat. Sóc dels ingenus que em pensava que el fet de tenir un President d’origen andalús era la demostració que tota la merda que tiraven sobre Catalunya era només això: merda, mentides malintencionades i debats estèrils que només els ignorants o els propis generadors de merda podien creure’s; però no, han seguit amb la perseverança dels assetjadors des fora de les muralles però amb l’avantatge que a Catalunya no hi ha muralles perquè les van destrossar ells mateixos fa molts anys. Via lliure amb les seves lleis i la incompetència d’un Parlament amb poders a mitges: fins aquí i prou perquè no s’emprenyi l’amo.
Em pregunto què els hem fet perquè ens tractin així. Hem demostrat ser terra d’acollida i sempre hem tractat bé a la gent que ha volgut venir a viure aquí a gaudir de la nostra terra i cultura i a construir -treballant- una societat més justa on no hi ha conflictes relacionats amb la llengua. Els problemes lingüístics se’ls inventen perquè saben que en cas de conflicte sempre tindran les lleis del seu costat i sabeu per què? perquè les seves lleis es basen en arguments com el derecho de conquista:
[...] No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres [...]
Consejo de Castilla, 1715
Hem d’exigir al Parlament de Catalunya una resposta que estigui a l’alçada del moment històric que ens ha tocat viure perquè en hi juguem massa.
Jordi Roca i Font (Vic,1975). Sóc mestre de primària especialista en EF i coordinador TIC en una escola pública osonenca. Sóc pare d'una pubilla des del 2006. De postres demano mel i mató, calço un 44'5 europeu i la melodia del meu mòbil és el Something stupid d'en Sinatra.
fina
24/12/2010 22:36
Jordi,
vols dir que en algun moment els ha passat pel cap de pensar en termes pedagògics, de pensar què és millor per la cohesió social,?
La llengua és la seva arma política. I punt. No tenen arguments ni els interessa tenir-los.Ells manen i ho demostren a cada moment.
I tant que els dóna vots aquesta beligerància i aquesta actitud feixista!
JRoca_Font
24/12/2010 17:30
Fina,
sí, aquesta bel·ligerància contra Catalunya treu vots i és una pena que els nostres polítics no siguin més contundents responent als atacs.
Joan,
tenim l’avantatge que la nostra immersió lingüística pedagògicament parlant és ben positiva i ho podem demostrar; en canvi les seves lleis no tenen en compte res pedagògic perquè el seu objectiu final és eliminar la nostra llengua o convertir-la en el souvenir que és actualment el català a llocs com la Catalunya Nord.
Gràcies per comentar.
Salut
Joan Badia
24/12/2010 9:49
Jordi,
Molt bon article! D’acord amb tot! I que ningú no dubti que ens sortirem: sobretot si a) ens ho creiem; b) sabem actuar amb prou intel·ligència com hem fet fins ara; i c) actuem tant com puguem units en les coses essencials, com la llengua.
Em va agradar molt l’editorial del Carles Capdevila a l’ARA d’ahir. Deia que desconfiava dels que feien proclames incendiàries per esbravar-se, sense propostes concretes per actuar…
Bones festes (malgrat tot)!
Joan Badia (jbadia@omnium.cat)
Escola Catalana
fina niubó prats
24/12/2010 8:58
completament d’acord amb tot i tohom. especialment amb la persona que es signa “cal dir les coses pel seu nom”. Som una colònia, d’on s’extreu el suc i on s’anorreen els nadius perquè no emprenyin ni reclamin. i això dóna vots, ja s’ha vist. si no no ho farien. desgraciada democràcia que ens anestesia a tots i ens afebleix les nostres reivindicacions. després del 10-j, han mogut alguna fitxa? creieuque els governants mouran un dit? són els fills d l’amo com molt bé dieu. som nosaltres, els indigenes, els pobladors d’aquesta terra – tant li fa quina llengua parlem, en aquest cas- els que no hem de parar d’emprenyar i reclamar per veure si aconseguim que ens treguin i que ens deixin tranquils d’una vegada.
JRoca_Font
24/12/2010 8:50
Oriol,
m’ha encantat el que has escrit perquè tot gira al voltant de la lògica i el sentit comú. Hauria de ser el més normal del món que el govern estatal complís el que diu l’article 3.3 de la Constitució: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” El problema principal, com ja he dit, és que les lleis o l’inconscient final d’aquestes (no sé com dir-ho) es basen en el “derecho de conquista” i aquí és on hi tenim molt a perdre. La Constitució és una evolució -diguem-ne moderna- del Decret de Nova Planta.
Gràcies per comentar.
Salut
Oriol Garriga
24/12/2010 0:38
Bones Jordi!
Primer de tot et volia felicitar pel text.
Sóc fill d’un català i una finesa, i a casa meva sempre s’han parlat 3 idiomes, el català, el finès, i el castellà (la meva mare va arribar a Catalunya poc després d’acabar la dictadura, i la llengua que parlaven els meus pares entre ells era el castellà, tot i que ara ella sempre ho fa en català). Dic això per fer una espècie de símil: el fet de sentir més d’una llengua a casa per mi sempre ha sigut normal (igual que el de molts catalans, segurament), i jo he crescut a casa amb el concepte de pluralitat ben clar: respecte, tolerància i llibertat. Potser podeu pensar que la comparació en sí no és ben bé del tot exacta, però espero que m’entengueu. El cas és que jo sempre he sigut dels ingenus, com bé has dit tu, Jordi, que he volgut creure en una espècie de relació amable entre Castella i Catalunya, perquè, aquí al conviure dues llengües, se suposa que hi ha d’haver respecte. Si més no, em pensava que una reconciliació era possible, ja que tenim un passat bastant negre i seria lògic que després de tal càstig, un govern democràtic hauria d’intentar fer que cada autonomia se sentís còmode dintre del conjunt estatal i potenciar les peculiaritats de cada zona, almenys jo crec que això seria el més lògic per tal de créixer com a país i poder superar junts les traves imposades. Espanya em sembla que no sap del tresor del què disposa, perquè hi ha pocs països a la UE que tinguin una riquesa cultural tan gran com la que tenim aquí, en la qual conviuen un mínim de 4 llengües diferents i la tira i mitja de dialectes (parlo estrictament de llengües, sinó no acabo). El que no entenc per més que hi pensi, és com un govern com el que tenim (o més aviat com el que hauríem de tenir), no es preocupa per un benestar comú, i es dedica a fer tot el contrari, pensant que pot controlar allò que no es pot controlar. Si a Madrid creuen que centralitzant-ho tot amb lleis com aquesta aconseguiran alguna cosa, s’equivoquen, perquè no faran res més que embolicar la troca, perjudicar una situació ja de per si (per molt que ens pesi) incòmode i delicada.
I ho està dient una persona que mai ha cregut en una independència de Catalunya, però que a poc a poc comença a plantejar-se la possibilitat, perquè val a dir que s’ho estan guanyant a pols.
Salut!!
Oriol.
JRoca_Font
23/12/2010 13:51
Judit,
gràcies!
Cal dir les coses pel seu nom,
sí, jo també espero veus més contundents des de grups catalans contra aquest nou atac que és un atac descarat contra la convivència. És curiós que uns dels instigadors d’aquest atac a la convivència sigui Convivencia (sense accent aquest cop) Cívica Catalana: una organització que no tindria cap ressò si no fos perquè els mitjans estatals de sempre li donen la raó. Falta valentia als nostres polítics, el 10J el poble ja va demostrar que té capacitat per moure’s, espero que els polítics ara ens defensin millor sense dobles discursos segons on parlin.
Salut
Cal dir les coses pel seu nom
23/12/2010 13:43
Un article excel·lent, però com sempre, hi ha un però. Dius: “…Des de Madrid, aquesta gent que ens vol mal i que per sort no són tots….”. Jo encara espero les veus del PSOE o IC clamant al cel per l’atac a la cultura i la convivència a Catalunya. Algú les ha escoltat?. Tot plegat és com aquells artistes catalans que anaren a Madrid a defensar l’estatut, convençuts que els seus solidaris i enrollats companys i amics espanyols els acompanyarien en tant justa reclamació. Ni un, ni un de sol acudí. No ens enganyem, des del 1714 som una colònia castellana, i la pitjor mentida era que la immensa majoria no n’erem conscients. Ja sabeu com acabaren Inques i Azteques, entre d’altres moltíssimes cultures americanes, doncs aquest és el nostre destí si no hi fem alguna cosa. Hi ha persones, com en Duran i Lleida, que són excelents persones, però potser fruit de la seva educació en escoles franquistes tenen una barrera mental que els esclavitza, els converteix en submisos esclaus de l’amo blanc, per qui donarien la vida tot i que els fueteja diàriament. Però han de fer l’esforç d’entendre que els demés no volem ser esclaus.
Judit Costa Mas
23/12/2010 13:14
Uf!!!! Increïble!!!! Gràcies per escriure tan i tan bé tots els sentiments de molts i molts Catalans!!!! Ja n’hi ha prou!!! Felicitats Jordi!
JRoca_Font
23/12/2010 13:12
Lluís,
gràcies per difondre’l.
Salut
Lluís Casas
23/12/2010 12:35
Molt bon article. El comparteixo al 100%. Ja l’he fet córrer pel facebook
JRoca_Font
23/12/2010 11:37
Toni,
espero que tinguis raó en això que ens en sortirem.
Èric,
el Parlament ha de parlar clar i defensar la llengua, si no estan a l’alçada aquesta institució no serveix per a res.
Gràcies per comentar.
Salut
Eric Vila de Mas
23/12/2010 8:11
És el moment per dir prou,ja que si no es reacciona institucionalment i a nivell de poble, em temo molt que això anirà a més.
Toni Llobet
23/12/2010 0:50
Molt bo el títol i el contingut, i la cita final, demolidora.
A veure com ens en sortim, d’aquesta. Perquè ens en sortirem.
Salut!