Autoritat en la matèria

A l’imprescindible llibre de Gregorio Luri “L’escola contra el món” podem llegir que  l’autoritat és “l’expressió natural de l’autoestima de qui exerceix una funció amb competència”; m’agrada. Des de fora la paraula autoritat té connotacions desagradables perquè s’associa a càstig i fins i tot a injustícia però és justament el contrari: a l’escola l’autoritat és necessària perquè està vinculada al respecte i a la confiança.mode expert.jpg

Recordo que durant els primers anys treballant de vegades acabava sense veu per culpa de cridar massa i arribava a casa amb la sensació que la canalla m’estava aixecant la camisa; bàsicament eren símptomes lògics d’un mestre amb poca experiència que perdia el control de les complexes situacions que es donen en una aula. A la facultat ningú t’ensenya com has de ser mestre, no hi ha un model clar, i tampoc crec que calgui; diria que la màxima “cada maestrillo tiene su librillo” es pot llegir subliminal a les llindes de les portes. El problema és que les pràctiques són insuficients i si tens la sort d’entrar a una escola a treballar t’espaviles com pots entre les sessions amb alumnes, les programacions, les reunions i les burocràcies vàries del sistema. Tot forma part d’un procés d’iniciació i amb el temps me n’he adonat que cal -cada vegada més- ser autoritari per fer millor aquesta feina i aquest fet és agraït pels alumnes perquè veuen que l’ambient de treball és més positiu, s’aprofita millor el temps i encara que sembli una paradoxa és més divertit tot plegat.

24 comentaris

  • Raj

    26/02/2012 4:59

    Molt bones vaecnacs, omalaled.No se com t’ho fas per obtenir tota aquesta informacio, pero les histories que expliques son apassionants!Afegeix un agraiment a la llista i un seguidor al club.Fins aviat

  • JRoca_Font

    25/12/2010 21:30

    Cristóbal,
    m’ha agradat molt com ho has dit tot.
    Gràcies per compartir-ho.
    Salut

  • Cristóbal

    16/12/2010 23:15

    Ja era hora de tornar a la realitat i que els mestres se n’adonessin que els alumnes estan demanant ,ara,més que mai, que siguem capaços de crear espais on sigui possible treballar amb els valors de sempre: respecte i disciplina en el treball. Ells ho sabran agraïr. Sóc mestre des de fa molts anys i des de la meva experiència us puc dir que per desenvolupar la meva feina sempre m’he fet respectar pels meus alumnes i us asseguro que quan em trobo amb algú d’ells sempre m’han agraït la meva forma de fer. Avui dia són grans professionals, però, sobretot són grans persones.
    Sens dubte, a les nostres escoles, cal que tornin els valors de sempre i que des de l’administració i des de la societat se’ns valori com el que som, persones que ens dediquem a formar les persones del futur, un futur que no pot estar absent dels valors necessaris per a viure en una societat cívica.

  • JRoca_Font

    09/12/2010 19:00

    Josep,
    jo també crec molt en el respecte però si el mestre no té l’autoritat tampoc tindrà el respecte ni la confiança dels seus alumnes.
    Ricard,
    estic molt d’acord en això del pla B i C, diria que els d’educació física som els mestres que més capacitat d’improvisació, algun dia en faré un apunt.
    Gràcies pels comentaris.
    Salut

  • Ricard Roca

    09/12/2010 0:04

    En un comentari els primers dies ja apuntava la importància de la pràctica i d’aprendre practicant. Deia un doctor en la matèria, que aprenem fent i veient com fan els que en saben. Tenia raó. Segur que hi ha un art docent, si li volem dir d’aquesta manera, però l’art és dels qui se’l treballen!

    Amb els alumnes cada vegada més has de tenir un “PLA B” o un de “C” perquè mai no saps amb quina et sortiran, són material discent subjecte a molts factors que en fan variar el comportament, fins el temps els afecta!

    Crec que cada vegada més són millors els docents amb més repertori i més “cintura” per canviar de pla!

    Felicitats per la teva secció!

  • Josep Sala

    08/12/2010 23:51

    Com a mestre, sempre he cregut en el respecte que no pas en l’autoritat. Ara bé, jo treballo a Noruega i aquí les condicions són molt diferents: hi ha el consens que l’escola és un dels pilars de la societat.

  • JRoca_Font

    06/12/2010 23:50

    Vicenç,
    el tema de la desconfiança social vers els mestres és ben complex, potser més endavant n’escriuré un apunt. Ens la mereixem? no ho veig pas clar.
    Toni,
    estic ben d’acord que la confiança s’ha de guanyar i sovint no és fàcil, és una tasca complicada que no es pot deixar estar.Parles d’excés de mètodes punitius i hi ha molt professorat que n’abusa, el que aconsegueixen és que l’alumnat els tingui més aviat por, no és la manera correcta d’actuar. Jo a les meves sessions intento no haver de recórrer al càstig però si s’escau intento sempre que el càstig sigui eficient i no gratuït. Per davant de tot sempre el diàleg.
    Rosa Maria,
    autoritat és una paraula que ja he comentat que està mal vista però que és necessària. En G.L. ha comentat una cosa que m’ha agradat molt: ha dit que si l’autoritat no està en mans dels mestres sempre hi haurà algun vailet que s’encarregarà d’agafar-la i fer-ne un mal ús. Val més que la tinguem els mestres perquè en farem un bon ús i serà la manera d’aconseguir que el respecte, la confiança, l’empatia i la motivació vinguin al nostre grup-classe.
    David,
    estic molt d’acord en la primera part del teu escrit. La segona part té molts matisos i dóna per algun apunt nou al blog.
    Josepantoni,
    sí, crec que en general estem d’acord, tots juguem al mateix equip. ;-)
    El que comentes de la manca de confiança és molt preocupant, si llegeixes l’apunt que vaig fer uns dies que es diu “Converses I” veuràs que en parlo amb un exemple que segur que és molt comú.
    Gràcies a tothom per comentar i fer debat, així fem un blog més participatiu.
    Salut

  • Josepantoni Castro

    06/12/2010 17:33

    Vicenç, em sembla que tots els qui estem participant en aquest debat estem d’acord en el fons de la qüestió i, simplement, discutim sobre l’ordre de prioritats.
    Tinc la impressió que tots pensem que les classes i la feina del mestre (tutoria, guiatge, autoritat,…) s’han de preparar bé.
    Ara bé, durant els darrers anys l’actitud de moltes famílies davant els mestres ha canviat, i no precisament par a facilitar-nos la feina. Està molt bé que se’ns qüestioni, que se’ns avaluï, sempre he pensat que un dels problemes d’aquest nostre país és que s’està perdent aquella actitud del gust per la feina ben feta, però no està gens bé que se’ns jutgi abans d’escoltar-nos ni que es doni més valor a la paraula d’un nen que a la del seu mestre.
    És a aquesta mena d’autoritaat a la que jo em referia, no a la merament punitiva o coerciva.

  • david

    06/12/2010 12:54

    Vicenç,

    autoritat i autoritarisme no és el mateix. L’autoritat és a tot arreu: l’assamblea sobirana, la democràcia parlamentària o una reunió de veïns, són una font d’autoritat. decideixen coses i la resta les accepten. No veig quin mal hi ha en que el professor tingui l’autoritat a la classe. Ha estat triat per fer una feina que implica tenir la paella pel mànec. Una altra cosa és l’autoritarisme, sempre despreciable i que sovint comporta la pèrdua d’autoritat.
    Però el que no m’agrada és l’eterna cançó de culpar al professor dels mals de l’ensenyament. El professor és un professional i un guia (sí, un guia) pels alumnes. El “cuento” aquest que no motivem als alumnes, que ens hem d’adaptar (això sí, sempre als més justets o als més vagos, mai als excel·lents, no sigui que la resta es traumatitzin!) que el professor és “un més” de la classe… ens ha portat a on està ara l’educació: el 30% dels alumnes no acaben la ESO, i de molts que l’acaben, més val que no els facin escriure gaire perquè el resultat seria patètic. La LOGSE ha estat una desgràcia per l’ensenyament d’aquest país i ja n’hi ha prou de plorar i donar-nos cops al pit. Adoneu-vos que us van vendre la moto de la reforma, de les adaptacions i tota la mandanga, i ja em diràs de que ha servit.

  • Rosa Maria Drets

    06/12/2010 11:28

    MIra, no sé si tens raó o no, sóc mestra fa 30 anys i ni d’alumna ni de mestra m’ha agradat la paraula “autoritat”. Crec més en les paraules “RESPECTE” , “CONFIANÇA”, “EMPATIA”,”MOTIVACIÓ”, fem un poti-poti d’aquestes i les classes surten soles…. Saps allò que diu la sabiduria popular? . “es cacen més mosques amb mel que amb fel” . Sense deixar-nos que els nens venen amb una motxilla carregada i de 25 alumnes hi ha 25 motxilles diferents!!!!!

  • Toni Moretones Sunyol

    05/12/2010 23:50

    En J. Roca diu :-si no tinc autoritat tampoc em tindran respecte ni confiança.
    Benvolgut J. , la confiança sempre s’ha agut de guanyar, i el respecte també. Pel que fa a respecte de l’autoritat, és una condició, un estat que els demés et reconeixen.
    Si, l’autoritat és totalment necessària per fer la nostra feina però serveix de ben poc si s’aconsegueix amb un excés de mètodes punitius per davant dels mètodes que treballen la implicació de l’alumne en la seva formació.
    Sóc mestre i sé com de difícil pot ser fer classe, de vegades m’en surto millor i de vegades pitjor, però com més em treballo les classes, millor surten, i si no ,tant se val, demà ho tornaré a intentar.

  • Vicenç C. G.

    05/12/2010 19:29

    JRoca_Font estaria d’acord amb algunes de les teves afirmacions, definint clarament el que entenem per cada concepte, sempre que posem aquest èmfasi, també, en el que fem, en fer bé la nostra feina. Respecte a que els mestres patim una desconfiança per part de la societat, és cert, però una part d’aquest confiança és merescuda. En tot cas, que se’ns qüestioni no està malament, donem respostes, llavors. Les tenim, no?

  • JRoca_Font

    05/12/2010 16:44

    Vicenç C. G.
    a l’apunt ja indico que la paraula autoritat té connotacions negatives i les paraules derivades autoritari o autoritarisme encara més. No crec que ser autoritari sigui el meu objectiu principal però sí que crec que per fer bé la meva feina he de tenir autoritat davant dels meus alumnes, si no tinc autoritat tampoc em tindran respecte ni confiança i tot plegat anirà pitjor. Suposo que estarem d’acord que actualment els mestres tenim el problema de la manca de confiança davant de part de la societat i se’ns qüestiona per qualsevol cosa, és ara quan la nostra autoritat ha de quedar més clara i estic segur que la majoria de les famílies així ho volen.
    Xavier V.
    totalment d’acord amb tu.
    Josepantoni,
    ben cert, els alumnes que acostumen a boicotejar les classes normalment s’aprofiten de la manca d’autoritat que desprenen. Si la manca d’autoritat és molt evident qualsevol alumne es veu valent per fer el que li doni la gana, ho he vist en moltes escoles amb mestres concrets que tot i ser excel·lents en les matèries són fluixos en el manteniment de l’ordre.
    Gràcies per comentar.
    Salut

  • Vicenç C. G.

    05/12/2010 13:20

    Si Josep Antoni, sóc mestre, des de fa 15 anys. Ple rendiment? igual caldria definir el que vol dir ple rendiment (alumnat, un alumne, la majoria, el professorat, …). Començar la classe és confús. Igual no entenem el mateix, jo començo des del primer que entro a l’aula o des del primer contacte al matí amb el grup. Els mestres no només fem classe.

  • Josepantoni Castro

    05/12/2010 12:27

    Sóc mestre des de fa més de trenta anys i estic totalment d’acord amb en Jordi. Per molt bé que facis la teva feina, si no aconsegueixes un mínim de qualitat en l’ambient de treball de l’aula, un o dos alumnes malcriats poden fer perdre la meitat del temps de la classe.
    Vicenç, si ets mestre, em podries dir quant de temps necessites habitualment per començar la classe a ple rendiment?

  • Vicenç C. G.

    05/12/2010 11:58

    Xavier, cal ser autoritari per fer bé la teva feina, o cal fer bé la teva feina?
    On posem el focus per a l’anàlisi?

  • Xavier V.

    05/12/2010 11:51

    Home, és clar que si el mestre no té autoritat no serà capaç de res de res. Ni tan sols millorar-se ell mateix, com apuntes, Vicenç. No cal confondre autoritat amb autoritarisme, que n’és una degeneració.

  • Vicenç C. G.

    05/12/2010 11:43

    Quina mania amb l’autoritat… és com si fos l’objectiu principal de ser mestre/-a. Sembla que quan has aconseguit imposar la teva autoritat, ja pots fer la resta de coses que et toquen. Estic en total desacord amb el fet de que has de ser autoritari per a fer millor la teva feina. De vegades -la majoria- el fet de no fer bé la teva feina és el que et treu l’autoritat. Quan deixarem de posar el focus en l’alumnat i ens el posarem en nosaltres mateixos, encara que sigui una vegada?

  • JRoca_Font

    05/12/2010 10:42

    Pep Vila,
    això sembla.
    David,
    gràcies.
    .G.L.
    és ben cert, en les conductes animals l’autoritat no pot quedar mai vacant i val que més que en una escola estigui en mans del professorat.
    Salut

  • .G.L.

    05/12/2010 9:43

    Gràcies.
    Per altra part l’autoritat mai no desapareix. Si el mestre no n’exerceix, immediatament usurpa la seva funció el mató de pati.

  • david

    05/12/2010 9:16

    Company, jo no ho hagués escrit millor. Quant raó, sàvies paraules!

  • pep vila

    04/12/2010 19:38

    Sembla que tornem a la realitat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús