Tan bon punt arriba el primer fred, les escoles bressol s’omplen, inevitablement, de mocs, estornuts i tos. Es comença cap a l’octubre i ja no s’acaba fins que torna el bon temps. I, que jo sàpiga, no podem fer res per aturar-ho!
El que sí que podem fer, però, és parar atenció a com moquem o deixem que es moquin els infants. A moltes escoles bressol ja tenim instaurat el que anomenem “el racó dels mocs”. Sona una mica estrany, i fins i tot potser escatològic, però té una gran funció, tan higiènica com educativa.
El racó consta d’un dispensador de mocadors de paper, un mirall a l’alçada dels infants i una paperera. Així de senzill. I el fan servir en funció de les seves habilitats i del seu interès.
Al principi, quan les educadores veiem que tenen mocs, els avisem perquè en prenguin consciència, i els proposem que vagin a buscar un paper per mocar-se. Si encara no dominen prou bé el fet de mocar-se en si, ells ens porten el paper i nosaltres els moquem. Quan acabem, els preguntem si el volen llençar a la paperera. I normalment ens responen que sí (segurament si els obliguéssim a fer-ho, no sempre ho voldrien fer…). I si, pel que sigui, no volen, el llencem nosaltres.
Amb el temps, a mesura que perfeccionen els seus moviments i que van despertant l’interès per mocar-se, ho van aprenent a fer ells sols. El mirall els ajuda a veure si s’han netejat bé o si han d’insistir una mica més.
I el que més m’agrada: quan un infant veu que un altre té mocs, li va a buscar un paper i el moca, normalment amb cura i delicadesa, tal com li agrada que l’hi facin a ell…
Que la reforma laboral ens perjudica seriosament, és evident. Que no hi ha dret que ens retallin el sou indiscriminadament als que no tenim cap culpa de la crisi dels nassos, és una obvietat. I molt rabiosa. Que hem de sortir al carrer i fer-nos sentir, segurament és el millor que podríem fer d’entre les poques possibilitats que tenim davant d’un govern que no escolta.
Quan una criatura comença a anar l’escola bressol, se separa per primera vegada del seu nucli més proper. Se’n separa per primera vegada durant tantes hores i tants dies. I això no és gens fàcil.
Et passes mig curs esperant les vacances i, quan les veus a tocar, només penses que bé que t’aniria tenir uns dies més per treballar. Arriba el final de curs i la feina se sobredimensiona… Àlbums que recullen el procés dels infants, informes, entrevistes amb les famílies, reculls fotogràfics, vídeos, la festa de final de curs…
Posem a l’abast dels infants (vestits només amb bolquers, calcetes o calçotets), pintures de diferents colors i pinzells de tots tipus. A partir d’aquí… tot s’hi val!
punt els cau el boli, que…
Quan arriba el bon temps i pugen les temperatures, a les escoles hi fa moooolta calor! I si ens hi estem fins al juliol, la calor s’allarga molts dies.
No ens enganyem: fer jocs d’aigua a l’escola comporta molt d’enrenou (desvestir-los, treure’ls la sorra un cop acaben de jugar, eixugar-los, tornar-los a vestir de cap a peus, evitar que es tornin a mullar un cop vestits…
Marta Rafecas (Vilafranca del Penedès, 1980). És pedagoga i mestra d’educació infantil. Actualment treballa en una escola bressol municipal, de la qual n’és la coordinadora. Considera que el tres primers anys de vida són els més importants per al desenvolupament d’una persona, per la qual cosa defensa la qualitat educativa a les escoles bressol.