La veu d’en Guardiola la podem escoltar periòdicament als mitjans. Sovint utilitza un to didàctic per assenyalar els objectius que proposa al grup i com assolir-los. Parla d’Ítaca i d’horitzons molt apreciats pels que tenim la sort de treballar amb persones i que estimem l’educació. La seva veu defensa valors com el compromís, l’esforç col·lectiu i l’actitud d’aprendre de tot en tot moment. Gestiona les emocions i cuida la seva comunicació. Utilitza la paraula, els audiovisuals i les noves tecnologies per superar els desafiaments que havia plantejat. Sense ser perfecte, aposta per fer les coses d’una altra manera i innovar, convertint-se en referent del país.
Una altra manera d’escoltar la veu d’en Pep Guardiola.
Un dels aspectes que el ciutadà actual ha de tenir present a Internet és el de la seguretat. Ha de conèixer com gestionar de forma segura els seus usos, les seves dades i les seves comunicacions mitjançant estratègies diverses. Cal diferenciar el què és permès i el que és recomanable, així com els riscos, els límits ètics i legals de les seves actuacions. També cal saber les vies per denunciar abusos i demanar ajut davant amenaces o mals usos. I, especialment, en el cas dels menors d’edat perquè Internet és un mitjà on poden jugar, aprendre i comunicar-se. Penso que és necessari educar per a exercir els drets i deures individuals i col·lectius més que prohibir per norma o alarmar per sistema com fan alguns mitjans de comunicació.
Hi ha diversos espais on es donen consells sobre els riscos i recomanacions dels bons usos. Concretament des de la OSI (Oficina de Seguridad del Internauta) http://www.osi.es de l’INTECO (Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación) m’han demanat la difusió de la seva activitat. Altres espais a tenir presents:
La lectura en pantalles ha crescut en els usos quotidians, que van des de lectures iconogràfiques i textuals a les més audiovisuals i socials. Utilitza suports com el llibre digital, el mòbil, l’ordinador o la tauleta tàctil. I es serveix de mitjans com els codis QR, la web 2.0 o les xarxes socials. El seu valor afegit es pot aprofitar per tal de millorar la comprensió lectora, per aprendre més en les diverses àrees del coneixement i per a ser més crítics. Són elements que poden contribuir a assolir l’èxit escolar, personal i social. Al voltant d’aquest tema tracta l’article “Llegir en pantalles, una lectura multimodal” que ha sortit publicat a l’edició de març de la revista Guix, de l’editorial Graó.
Aplica uns mecanismes d’interacció amb un iPad en una revista.
La UNESCO (Organisation des Nations unies pour l’éducation, la science et la culture) ha inaugurat un espai web per oferir informació diversa, recursos i documentació sobre l’ús de les TIC en l’educació. Considera important el que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació poden aportar al desenvolupament personal i social de les persones i de les comunitats. La UNESCO reconeix que les TIC poden contribuir a l’accés, l’equitat, l’aprenentatge i a la capacitació dins el món educatiu. La presència de la UNESCO a la xarxa permet un diàleg per afavorir la col·laboració entre persones i institucions.
La nostra identitat es construeix de diferents identitats: personal, cultural, social… i ara també digital. La identitat digital es visualitza amb els usos d’eines, la web 2.0 i les xarxes socials, on tot queda registrat. És on ens narrem i ens relacionem a partir d’accions com dissenyar un avatar, escollir una imatge de fons o escriure una biografia. L’absència d’aquesta tria no significa que la identitat no existeixi. Quan algú fa una cerca del teu nom i cognom s’enduu una imatge de qui ets, encara que algú altre hagi elaborat aquesta informació.
Del total d’informació que rep un estudiant avui, el llibre de text i el docent no representen un percentatge tant gran de la información que rep com fa uns anys enrera. Els mitjans de comunicació i Internet, que possibilita l’accés a dades i a xarxes de persones, amplien els seus estímuls i no es limiten a un horari concret ni a un espai determinat.
També ha canviat el paradigma de la linealitat textual i conceptual cap a textos i discursos discontinus que s’han d’interpretar. La màquina d’escriure deixa pas a la reedició continuada, al canvi d’estructures, a la interactivitat, a l’hipertextualitat, a la combinació de suports i a la hibridació de formats i de llenguatges. Quants professionals han estat formats en les estratègies de cerca a Internet i en la comunicació social a la xarxa?
He participat en un interessant debat convidat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF. Una taula rodona amb diferents punts de vista davant la complexitat de la societat actal: “Els objectius de l’educació avui… És possible dissenyar un sistema educatiu basat en la ciència?”
Les formes de lectura i escriptura a la xarxa (i en xarxa) evolucionen i s’interrelacionen. A Internet ens comuniquem, ens narrem, ens emocionem, ens identifiquem i compartim, combinant diferents mitjans. Augmenta el número de tipologies textuals, de suports electrònics i d’eines que ens serveixen per aprendre. A l’hora d’escollir-ne una o altra cal tenir clar quin és el nostre objectiu i des de quina perspectiva la utilitzarem. Cada vegada és més necessària l’alfabetització crítica en les xarxes temàtiques o d’interessos que tenim al nostre entorn.
He tingut el plaer de ser convidat al Congrés Leer y Escribir en español en la Red, organitzat per la Fundación Comillas. La trobada ha permès que professionals d’arreu del món amb diferents mirades, enriqueixin i contrastin punts de vista innovadors.
Narraciones Digitales: Identidad y TIC en Primaria
Mentre que el “text tradicional” utilitza el codi escrit, lineal i imprès, el “text digital” sol ser més complexe. Acostuma a ser un text multimodal que combina llenguatge iconogràfic, audiovisual, hipertextual i interactiu de forma sincrònica i diacrònica. Contempla la lectura en pantalles de documents pensats des de i per als nous formats, però també pels que s’han conceptualitzat en paper. La valoració final de l’adeqüació, l’autoria i la qualitat d’un missatge l’ha de fer el receptor crític de la informació. El primer resultat que ens ofereix un motor de cerca a Internet no sempre és el que busquem, com tampoc abans la oficialitat o la finalitat educativa d’un text eren garantia de la seva veracitat.
L’escletxa digital que afecta al desenvolupament personal i social pot ser econòmica, idiomàtica, de gènere, social, generacional, cognitiva, actitudinal, d’accés i/o d’usos adequats de la tecnologia.
En Jordi Jubany és mestre i antropòleg social i cultural. Ha compaginat la docència, la formació de docents i la investigació a l'entorn de la Comunicació Digital, la Tecnologia i l'Educació.
En Jordi Jubany és mestre i antropòleg social i cultural. Ha compaginat la docència, la formació de docents i la investigació a l'entorn de la Comunicació Digital, la Tecnologia i l'Educació. 
