Sabem el que funciona

El programa 30 Minuts d’ahir ens va presentar dues realitats educatives que, per les seves característiques, conviden a la reflexió i, també inevitablement, a la comparació amb el nostre sistema educatiu.

De l’experiència de Nova York quedà clar que per a revertir les situacions dels centres amb mals resultats, que no aconsegueixen remuntar, no hi ha més remei que tancar-los per, posteriorment, tornar-los a obrir amb un nou equip liderat per un director amb un projecte clar i innovador i, és clar, amb unes competències de lideratge contrastades. Molt alliçonadora la implicació dels propis alumnes en la valoració del professorat a contractar.

L’altra realitat que es presentà, el sistema finlandès, ja el coneixem abastament donat que des de fa uns anys el tenim com un clar referent al qual emmirallar-nos. Unes observacions per a pensar-hi. El paper dels ordinadors a l’aula que no la tecnologia. Internet hi és present però l’alumne no està sotmès a la cotilla metodològica de la utilització en “línia” del portàtil a l’aula. I una segona reflexió molt més important. A primària el mestre d’un grup d’alumnes els segueix durant anys, implicant-se en la coneixença de cada noi i noia en profunditat i compartint múltiples activitats formatives i no només les estrictament curriculars.

Què funciona doncs? Excel·lent formació dels docents, preparar a fons els directors, escollir-ne els més competents, un mestre tutor que acompanyi els alumnes durant llargs períodes d’escolarització, bona orientació, assessorament i recolzament per part d’especialistes a les escoles i, sobretot, proposar-se com a primer objectiu professional no deixar cap noi o noia enrere.

Sabem el que funciona. No comencem un altre cop a iniciar debats estèrils ni anar instaurant mesures que, sense avaluar-les ni deixar que es consolidin, es canvien per unes altres amb la mateixa sensació de provisionalitat de sempre. Si sabem el que funciona apropem-nos-hi sense dubtes, marrades i desorientacions. Marquem clarament el full de ruta dels propers anys i les prioritats. Que tothom sàpiga on volem anar i, millor, cap on anem ja. Ens cal decidir quin model de sistema educatiu volem per a la Catalunya dels propers anys, no per ser com els finlandesos sinó per ser el millor que podem ser nosaltres mateixos.

 

6 comentaris

  • Pep Andreu

    21/04/2011 23:07

    En la línia de les anteriors aportacions. Jo només puc afegir que comparar dues cultures, societats, maneres de fer, política, economia… tant diferents a la nostra és un error. De vegades sembla que només siguem europeus perquè fem servir l’euro. Encara som un país de pandereta ( començant pels polítics) i com a tals tenim reformes educatives a cada canvi de govern, un currículum carrgat de continguts, un sistema educatiu públic, que no pot competir amb el concertat ( crec que el el tipus d’alumnat hi té molt a veure), una consideració en la societat que tampoc té res a veure amb la d’aquests països que citeu.
    En fi, que els mestres seguriem sent l’ase dels cops, com sempre, en aquesta, la nostra, societat!

  • Albert Cuesta

    21/04/2011 1:06

    Hi ha un altre element comú entre els EUA i Finlàndia segons el reportatge: els docents s’han de guanyar el lloc de treball. Als directors de NY els perilla el càrrec si no aconsegueixen resultats, i els directors finlandesos poden triar els mestres que considerin més adients. Compareu-ho amb el que tenim aquí.

  • Roser Orquin

    20/04/2011 20:50

    Joan Ducròs,
    Tu t’has mirat el reportatge? Ho pregunto perquè alguns dels apunts que hi fas no tenen sentit un cop vist el reportatge:
    1) al reportatge s’hi deixa ben clar que el que s’ha de fer no és imitar el sistema finlandès, sinó aprendre a fer el mateix que ells: decidir quin ha de ser el nostre model i mantenir-lo (és a dir que, en certa manera, el reportatge està d’acord amb tu)
    2) al reportatge una mare suggereix que, si es proposés als ciutadans si preferien pagar menys impostos o tenir uns bons serveis públics, la ciutadania escolliria la segona opció. Crec que té raó. Tu no?
    3) he llegit diversos comentaris teus en un parell de posts (aquest inclòs). No repasses els teus missatges (hi ha errors de tecleig en tots ells) ¿i demanes als alumnes que es fixin prou en el que fan per poder aprendre?

    Això deixant de banda que hi ha molts experts (curiós: jo, quan sento “experts” en educació, sempre penso en professors; tu, en canvi, creus que els experts són “els altres”) que fan conferències que m’han ajudat a millorar la meva manera de fer classes. No són anònims en absolut. Busca Jordi Adell, José Luis Castillo o Pepe Menéndez (per dir-te’n tres que se m’acuden així ràpid) a Youtube. Veuràs que no tots els experts són anònims ni diuen collonades.

  • uale

    20/04/2011 19:45

    “Quart: el mal funcionament de les escoles de mestres: els alumnes que m’arriben a mi sovint no saben fer les quatre operacions bàsiques”.

    …. i vostè no és capaç d’escriure un missatge sense tantes faltes d’ortografia…. allò de la palla a l’ull de l’altre…

  • jaume alomar

    20/04/2011 10:27

    Per què un país tan ben format, amb un èxits escolars tan fantàstics, etc, etc. és capaç de triar com a tercera força política del país a l’extrema dreta? Al reportatge del 30 minuts també és parlava que no tot és PISA hi ha coses com la responsabilitat social que també s’han de tenir en compte a les escoles.

  • joan ducròs

    19/04/2011 11:18

    No feu trampes. No és possible la comparació amb els sitema finlandès i que ho faci està enganyant, estafant i mentint. Primer perquè en els istema finlandès només existeix escola pública (no saben què és l’escola concertada, ni crec que els seus poilítics ho entenguessin) i pert ant tots els recuros es destine a aquesta i no a finançar negocis. Segona: algú ha comptat els alumnes que tenen per classe?. L’any vinent s’esperen 1ers d’ESO a 30 alumnes per classe. Tercer: Els impsptos que paguen els ciutadans finlandesos. Aquí la gent s’esteriaria dels cabells si hagués de paga ren concepre d’impostos gairebé un 35% del sou. Quart: el mal funcionament de les escoles de mestres: els alumnes que m’arriben a mi sovint no saben fer les quatre operacions bàsiques.Cinquè: A finlàndia no han canviat les lleis d’educació cada vegada que s’ha canviat el govers. Per tant bona part del fracàs escolar en té la culpa els polítics i aquests “experts” que sempre queden en el més absolutats dels anonimats. Els currículums mia va signats. I encara podria seguir…., però és cansat respondre a tantes collonades

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús