Rigau demana a Wert que “aturi” la reforma educativa

Rigau demana a Wert que “aturi” la reforma educativa i apunta a la possibilitat d’anar al TC

 

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, saluda el ministre d'Educació, José Ignacio Wert. / ACN

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha reclamat al ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que “aturi” la reforma educativa que ha posat en marxa. Una proposta que “buida de competències” les comunitats autònomes i que suposa un intent de “controlar la totalitat del sistema”. Rigau ha recordat que la Generalitat podria recórrer la llei al Tribunal Constitucional. “És evident [que es pot anar al Constitucional] perquè entenem que hi ha una interpretació abusiva de la potestat reglamentària de l’Estat en aquesta llei”, ha dit, perquè “quan una llei de l’Estat impedeix que les comunitats facin polítiques pròpies vol dir que ha fet una invasió exagerada en les competències de les comunitats”.

Rigau ha fet aquestes manifestacions pocs minuts abans de participar a la Conferència Sectorial d’Educació, que reuneix novament a Madrid els consellers del ram de totes les comunitats autònomes i el ministre d’Educació. Wert els exposa la reforma educativa que va presentar, i que incrementa un 10%, fins al 65%, els ensenyaments comuns a les comunitats amb llengua cooficial, mentre que a la resta ho fa fins al 75%.

Per la seva banda, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha assegurat a les comunitats autònomes que la seva reforma “no és recentralitzadora sinó aclaridora de com l’Estat pensa exercir les seves competències en matèria de legislació bàsica”, segons ha explicat que havia dit dins la reunió de la Conferència Sectorial d’Educació.

Com a fruit d’aquesta reunió, el ministeri ha decidit ajornar un mes l’entrada de l’avantprojecte de llei al Congrés “per donar més temps a les autonomies” per fer aportacions.

Aquest mes, el ministre ha assegurat que “es pot dialogar de tot”, sempre que “no es comprometin” els “objectius que persegueix la llei”, que ha de servir, segons ha dit, per “millorar el rendiment escolar, flexibilitzar i regularitzar els fluxos cap a les modalitats educatives –avançar els itineraris cap a batxillerat i FP– i dotar de més autonomia els centres”.

No obstant això, també ha remarcat que un dels elements “clarificadors” de la seva reforma en l’àmbit de les competències és, precisament, “el caràcter estatal de les avaluacions” que proposa.

La trobada, convocada per debatre la proposta de llei del ministeri, ha durat més de quatre hores i ha posat de manifest, segons el mateix ministre, l’acord amb la reforma de totes les autonomies governades pel PP i Navarra, i les discrepàncies de la resta d’autonomies, especialment de Catalunya i el País Basc, que hi veuen una invasió clara de competències.

Contraatac de la consellera

El projecte del govern espanyol inclou avaluacions comunes a tot l’Estat, dues a primària, una a final de l’ESO i una altra al final del batxillerat. Seran gestionades pel ministeri d’Educació. Segons la consellera aquesta llei “no només és qüestionable a nivell tècnic, sinó que buida de competències les comunitats autònomes”. “Si és cert el que va dir Mariano Rajoy a Catalunya sobre el fet que la voluntat del seu govern no és recentralitzar les competències, entenem que s’ha d’aturar aquesta llei”, ha dit Rigau.

Rigau ha assegurat que Wert “coneix perfectament” la posició del govern de la Generalitat sobre l'”espanyolització” dels nens catalans que pretén el ministre. Segons la consellera “la defensa del model d’escola catalana forma part dels eixos clars del govern i de la meva tasca com a consellera”, ha dit Rigau, que ha criticat que aquest “intent d’espanyolitzar” va “més enllà de castellanitzar” perquè no només implica “canviar la llengua de l’escola sinó que afecta els seus continguts”.

Pel que fa a les propostes per ampliar el percentatge de matèries escolars que estableix el ministeri, la consellera ha recordat que “argumentar que això garanteix l’èxit escolar dels alumnes és fals” perquè “les comunitats amb llengua pròpia, que tenim un percentatge inferior a la resta de matèries comunes, tenim rendiments més alts i estem per sobre de la mitjana”.

Per tant, segons Rigau, s’ha demostrat que “no hi ha relació entre èxit escolar i el percentatge que fixa el ministeri”. La consellera ha apuntat que Wert opta per “controlar la totalitat del sistema a través d’una llei que incrementa molt les competències de l’Estat en matèria educativa”.

De sis a 72 potestats per a l’Estat

Dins de la reunió, la consellera ha entregat al ministre un document que analitza l’avantprojecte de llei educativa i que denuncia que el text reserva a l’Estat la capacitat de legislar en 72 aspectes no bàsics del model educatiu, quan la Llei del 85 tan sols ho feia en sis, i la LOE en 47.

Una invasió de les competències de les comunitats que aniria en contra la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) i a la què s’afegeix el fet que el ministre hagi fet desaparèixer el text l’obligatorietat de legislar d’acord amb les CCAA o després d’haver-les informat, com sí que estipulaven les lleis anteriors.

Rigau ha defensat aquest posicionament en una reunió on el ministre Wert exposa als territoris les bases de la nova normativa. El ministre compta amb el suport d’una àmplia majoria de representants de les comunitats. Catalunya i el País Basc, per contra, han criticat les propostes del ministre a l’entrada de la reunió i han expressat el seu rebuig a la proposta del ministre d’incrementar un 10% fins al 65% els ensenyaments comuns a les comunitats amb llengua cooficial, mentre que a la resta ho fa fins al 75%, i de posar en marxa avaluacions comunes a tot l’Estat, dues a primària, una a final de l’ESO i una altra al final del Batxillerat.

A les portes del Consell Rigau ha reclamat al govern espanyol que “aturi” una reforma educativa que “buida de competències” les comunitats autònomes i que suposa un intent de “controlar la totalitat del sistema”. Rigau ha recordat que la Generalitat podria recórrer la Llei al Tribunal Constitucional. “És evident -que es pot anar al Constitucional- perquè entenem que hi ha una interpretació abusiva de la potestat reglamentària de l’Estat en aquesta Llei”, ha dit perquè “quan una Llei de l’Estat impedeix que les comunitats facin polítiques pròpies vol dir que la Llei ha fet una invasió exagerada de les competències de les comunitats”, ha sentenciat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús