Busquem els millors versos de la poesia catalana

L’ARA busca els millors versos de la poesia catalana de tots els temps. I volem que els mestres i professors -de literatura o de qualsevol altra matèria- també hi participeu. Quins versos us han emocionat, us han animat en moments de feblesa o han inflat el vostre esperit? Quins d’ells penseu que és indispensable que els vostres alumnes coneguin i valorin?

La literatura catalana té un repertori extens i excels. La llista de nominats la podeu plantejar vosaltres. Entre avui i demà s’obre el termini per proposar candidats a través de comentaris al web, al Facebook de l’ARA i també via Twitter amb el hashtag #versoscatalans. Els versos i autors més votats passaran a la final dels 20 millors dijous i el rànquing definitiu, amb els 10 millors candidats, es votarà aquest divendres.

Quins seran els preferits? Els poemes satírics de Josep Maria de Sagarra o el seu Poema de Nadal? L’arrencada de La vaca cega de Joan Maragall o el seu “Escolta, Espanya, la veu d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”. L’Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau (“Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau…”) o L’emigrant de Verdaguer (“Dolça Catalunya,/ pàtria del meu cor,/ quan de tu s’allunya/ d’enyorança es mor.”).

L’Estimada Marta de Martí i Pol o bé el seu “tot està per fer i tot és possible”. “És quan dormo que hi veig clar” de J. V. Foix, de qui l’ARA regalarà una antologia diumenge amb el diari. “Veles e vents…” d’Ausiàs March. “Res no és mesquí/ ni cap hora és isarda” de Salvat-Papasseit. O les Corrandes del l’exili de Pere Quart: “Una nit de lluna plena/ tramuntàrem la carena,/ lentament, sense dir res…”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús