Teixir i desteixir: els cinc canvis de Rigau a Ensenyament

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, només ha necessitat sis mesos per desfer els grans canvis educatius del tripartit. El programa de CiU ja prometia redreçar el rumb de molts dels aspectes aprovats per l’anterior govern. L’objectiu de la consellera és reduir dràsticament el fracàs escolar. La consellera defensa recuperar “els valors cabdals de l’esforç i del treball ben fet” i ha posat en dubte diverses vegades els “mètodes suaus” d’ensenyament.

1. La setmana blanca

Una de les primeres decisions que va prendre la consellera Irene Rigau després d’arribar al Govern va ser suspendre la setmana blanca. La va mantenir –amb menys ajudes– pel curs en marxa, però sense continuïtat.

2. La sisena hora

L’ampliació horària a l’escola pública que va introduir el primer tripartit també ha quedat com un canvi truncat. El Govern va aprovar al maig la seva supressió, i la va mantenir només als centres d’entorns més desfavorits.

3. El calendari escolar

L’aprovació, la setmana passada, del calendari per al curs vinent també va fer marxa enrere en l’aposta del govern d’Entesa per avançar l’inici de curs i escurçar les vacances d’estiu. El curs vinent començarà el 12 de setembre.

4. El programa 1×1

Un dels grans projectes del conseller Ernest Maragall va ser el projecte de digitalització 1×1, que pretenia acabar donant a cada alumne de secundària un portàtil personal com a principal eina de treball. Un altre canvi que es queda a mig camí.

5. El nom

El primer canvi a la conselleria es va produir el mateix dia que Artur Mas va signar el decret de nomenament dels nous membres del consell executiu. El departament d’Educació passava a dir-se departament d’Ensenyament. El nou president va recuperar, per tant, la denominació històrica dels governs de Jordi Pujol, amb les connotacions que això implica. Segons els pedagogs, educació és un terme més ampli que implica “ensenyament i també aprenentatge”.

Via: ARA Societat

5 comentaris

  • Núria Serrat

    21/06/2011 11:51

    Quan els politics que arriben lo primer que fan és defer , lo únic que millora es l’al·lèrgia als polítics. Una epidèmia altament perillosa.

    http://actuable.es/peticiones/consellera-rigau-si-us-plau-ajorneu-decisio-sobre-sisena

  • SXUP

    20/06/2011 15:13

    Els cambis de calendari, trobo jo que estan bé (com han estat sempre).
    La sisena hora enfocada a refors, esta tambe bastan bé, perque sino els pares es veuen obligats igualment a buscarse el seu profesor particular.
    El nom realment tant es.

    El que realment trobo un error catastrofiquisim es la supresio de el programa 1×1. No es necesari, sino mes aviat es negatiu.
    Les families (podrien) estalviar un munt de diners si enlloc de llibres els pasen CD, pero bueno les bentatjes les coneixem tots.
    Ll’incombenient que la senyora Rigau planteja es que els nens es distreguin durant les clases.
    Be, no es distreuen si el wifi te una contrasenya variable (els profesos podrien tenir una mena de “pen” que cada 5 mins dones un codi, existeixen). Per altra banda, tots aquests ordenadors per treballar podrien tenir un escriptori remot instalat ( windows en te un amb l’office), amb el que el profesor podria controlar que ningu no fes res del que no toca a l’ordenador.

    El mes facil es suprimir.
    Nomes recordar que un ordenador per treballa durant 4 anys pot valer meñs de 50 euros fet en massa, els llibres de tot un any poden arrivar als 300.
    Feu calculs.

    Els altres cambis hem semblen molt bona idea

  • montse palau

    17/06/2011 19:48

    No soc cap entesa en el món de l’educació, però sóc mare, sóc mare conscienciada i pendents dels estudis dels meus fills i m’agradaria que la futura reforma no permetés les discreccionalitats del 40% dels professors en la nota.

    Explique-m’ho amb un exemple, de 3er o 4rt d’ESO d’un col.legi concertat, en una assignatura com científica, a on els examens són molt forts i n’hi ha molts que no aproven, però només compta l’examen un 60%, la resta, correspon a l’entrega dels apunts de classe i l’apreciació del professor, això suposa que gent amb 4 i picos en els examens suspenguin i gent que en tot el curs no ha superat el 2 i pico aprovi l’assignatura…. es perque tenen bona lletra?.

    Ja sé que si traguessin un 8 això no els passaria, però també passa a les notes més altes, un bon alumne amb un 8 pot veure la seva nota reduïda a un 6 perque el professor consideri que no està atent.

    Ho sento però no em sembla bé, amb aquest sistema estem fomentant que no arribin a uns mínims coneixements i a un cert servilisme per part de l’alumne per aconseguir aprovar si va just perque moltes vegades no et cal ser un esguerra classes per que et baixin la nota, sino tan sols considerar que no està atent.

    A això afegim que no es deixen que s’enduguin els exàmens a casa amb la qual cosa els pares o professors particulars no els podem ajudar ni saber que han fet malament i en el cas c’assignatures de la branca de ciències ho considero indispensable.

    A la meva època es valoraven les aptituds per un costat i les actituds per un altre i crec que hauria de tornar a ser així.

    Els professors tenen a tot arreu aquesta llibertat de puntuació?

    He parlat amb diversos pares i som molts els que no ens agrada aquesta situació però ningú no s’atreveix a protestar per por que li agafin mania al nen.

    Que s’ha de fer en aquests casos?

  • Astrid

    16/06/2011 10:21

    Amb tants canvis només acaben perjudicant els docents i els alumnes. Cada any s’han de reorganitzar els cursos, els calendaris, els temaris, les metodologies. És molt de temps dedicat a refer i refer les mateixes coses, enlloc de ser destinat a repensar i millorar les programacions de les matèries.

    Al meu entendre els polítics farien bé d’intentar arribar a un pacte comú entre tots els grups parlamentaris en matèria d’educació. Una mica com han fet amb el terrorisme, que s’han posat tots a una.

    Si enlloc de fer i desfer sempre el mateix arribessin a un acord potser aconseguirien la millora que tant busquen.

  • El Mestre

    11/06/2011 10:58

    Les reformes educatives tornen una vegada i una altra perquè totes fracassen.Els canvis cal pensar-los globalment,encara que s’hagin de realitzar de forma progressiva.
    Si féssim una fotografioa global de totes les escoles públiques i privades concertades,col.legis i universitats del món un dia concret de principis dels Anys 2000 d’aquest segle XXI,la majoria presentaria el mateix aspecte que tenien fa vint anys.Com diuen els francesos,com més canvia una cosa,més a assembla a ella mateixa i no falla mai.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús