L’escola inclusiva

Reproduïm textualment la carta que ens ha enviat Carles Jardí Pinyol, Inspector d’Educació dels Serveis Territorials de Tarragona, en relació a l’escola inclusiva.

“En els darrers anys, sobretot amb l’aparició de la Ley Orgánica de Educación i concretament de la Llei Catalana d’Educació, s’ha anat treballant d’una manera cada cop més efectiva (encara que voldríem tots que fos més eficaç) amb la inclusivitat d’infants i joves als centres escolars.

L’escola ha tingut un augment vertiginós, clarament demostrable, d’alumnes amb discapacitats, amb situacions familiars complexes i amb múltiples mancances. S’han vist en els darrers anys incrementats els casos d’alumnes amb centres compartits, entre l’escola ordinària i els centres d’educació especial; hem vist com a les aules ha entrat, d’una manera nombrosa i natural, personal auxiliar i vetllador de suport. De la mateixa manera, els especialistes d’educació especial s’han incrementat notablement.

L’època de l’allau migratori extraordinàriament multiplicat en la nostra comunitat, també ha incidit en la manera d’adaptar l’ensenyament a tots i cada un dels alumnes nouvinguts, juntament amb les seves famílies.

Les adaptacions dels plans educatius han estat i són a l’ordre del dia, això vol dir que molts (però molts) treballadors de la docència han d’esmerçar el seu mestratge cap a tots i cada un dels alumnes de la classe, vetllant pel ritme d’aprenentatge de cada un d’ells. En aquest sentit hem vist i estem veient la gran diversitat que una aula pot tenir i les dificultats extraordinàries que els ensenyants tenen. Sortosament les nostres escoles han donat exemple d’integració, sense menystenir les dificultats i, malgrat tot, les mancances de recursos que clarament encara han estat insuficients per a donar resposta satisfactòria. I quan parlo de recursos, no només em refereixo als humans, sinó també als materials i també a la formació del professional.

Vagi en aquest punt el reconeixement a les persones que han convertit l’escola en un model integrador per naturalesa, en el millor model que actualment disposem.

Gràcies a la voluntat dels nostres centres escolars i de les administracions, l’escola inclusiva ha estat i és una realitat. El moment de la nostra història de més inclusió. Realitat que no fuig de mancances i de problemàtica i que té encara molt per a recórrer. Problemàtiques internes com les que he insinuat i externes com les d’algunes famílies (sortosament poques) que prioritzen els drets sobre els deures i que, en algunes vegades treballen poc el diàleg amb el centre escolar. Aquestes situacions, per poques que siguin, juntament amb alguns mitjans de comunicació que prioritzen l’espectacle sobre la contrastació de la realitat, reprodueixen situacions distorsionades i unilaterals, convertint-les en grans titulars.

Conec molts d’aquest casos en que els alumnes diferents són tractats sense diferències, però amb una atenció personalitzada; participen en el ritme diari i vital del centre i en totes les activitats escolars i complementaries; i són molt estimats pels seus companys i mestres. És precisament un focus de valors intrínsec que permet desenvolupar-los en ambdós sentits. En tots els casos que conec (molts) l’escola s’hi volca amb els cinc sentits, proporcionant, fins i tot, a les famílies afectades de pautes que ajuden a coordinar actuacions que van, sens dubte, encaminades a la millora del desenvolupament educatiu del nen. Cal assenyalar que no totes les famílies responen d’acord a les indicacions dels professionals docents i algunes d’aquestes encomanen exclusivament tota la tasca als docents, deixant sense valor les actuacions coordinades de millora. Malauradament en alguns casos aquells hàbits adquirits al centre es perden al sí de la família, havent de començar cada dia des del primer punt de partença.

De ben segur que moltes de les energies esmerçades en queixes que es donen per part d’algunes famílies, associacions i mitjans de comunicació, ben orientades cap al diàleg i contrastació de la informació, podrien reorientar-se vers la millora dels processos educatius coordinats entre escola i família.”

3 comentaris

  • Eduard Badia

    16/06/2011 20:03

    Amb els nens amb TDAH no s’apliquen plans individualitzats com marca la llei. Hi ha moltes famílies desesperades perquè l’escola no fa el que tindria que fer. Aquest senyor desconeix la realitat i inspecció educativa no vol enfrontar-se a les escoles. Que bonic es escriure sobre el paper!

  • Núria: mare i mestra

    06/06/2011 20:49

    Serà veritat… aquets alumnes necessiten més inclusió, però també algú que els ajudi a comprendre la informació que se’ls dóna… no són autònoms, depenen de la mestra i la mestra ben sovint ja té força feina controlant la classe carregada de nens amb necessitats específiques…
    Està compicat!

  • COLECTIVO PAPAS DE ALEX

    05/06/2011 9:04

    Molta demogògia i poc coneixement de la realitat, incapaços d’escoltar tan sols escolten quan hi han garrotades, una pena però és així. Segurament ha necessitat tot un matí per escriure aquest pamflet!!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús