Els alumnes catalans milloren la nota en comprensió lectora

L’educació catalana recupera posicions en el rànquing mundial. Els alumnes catalans milloren en comprensió lectora en l’informe PISA, fins al nivell de l’OCDE.

Les proves eren en català i per a tots els alumnes igual. 1.381 estudiants de 15 anys de 50 escoles públiques, concertades i privades de tot el país. Hi ha desigualtats entre els alumnes –en alguns casos molt importants–, però la nota mitjana resultant està en la línia d’estats amb sistemes educatius tan sòlids com França o Alemanya. L’informe PISA 2009 torna a Catalunya tot el que li va prendre el 2006, quan uns resultats més que discrets van obrir l’enèsim debat sobre la qualitat del sistema educatiu.

El macroinforme, presentat simultàniament a tot el món, situa Catalunya en un bon nivell en comprensió lectora. Els alumnes catalans obtenen una nota mitjana de 498 punts, se situen lleugerament per sobre de la mitjana de l’OCDE (494) i bastant més amunt de la discreta mitjana espanyola (481). Els responsables del departament d’Educació, amb el conseller Ernest Maragall al capdavant, respiren més tranquils.

En el PISA 2006, Catalunya va obtenir una nota mitjana de 477 punts, 21 menys que la mitjana del 2009. Vist en perspectiva, els experts recelen ara d’aquells resultats, i recomanen que es faci servir com a referència l’avaluació del 2000 per comparar l’evolució de la comprensió lectora. I és que les proves PISA se centren cada tres anys en una matèria determinada (comprensió lectora, ciències o matemàtiques). L’assignatura troncal ocupa el 60% de l’examen i les altres dues només el 20% cadascuna.

L’objecte d’estudi varia cíclicament. El 2006, l’eix central eren les ciències. Va ser l’any 2000 quan les proves es van dedicar preferentment a competències de llengua. La nota obtinguda aleshores pels alumnes catalans va ser de 495 punts, segons una mostra de 400 alumnes que va fer el Consell d’Avaluació (Catalunya no tenia llavors mostra pròpia). Analitzant la sèrie 2000-2009, les coses no han variat tant. Veient això, els experts observen: ni el 2006 estàvem tan malament ni ara estem tan bé.

Tot i aquestes prevencions fetes fins i tot pels mateixos tècnics del departament d’Educació, el conseller Ernest Maragall va aparèixer exultant en la roda de premsa de valoració dels resultats. “Avui Catalunya pot confiar més en la seva educació –va dir–. L’educació catalana està millorant i ho fa justament en els anys de més complexitat”. El titular d’Ensenyament deixa en herència al seu successor la llei d’educació de Catalunya, la primera eina pròpia del país per mirar de millorar els importants reptes que encara té l’ensenyament català.

Per contra, Maragall deixa una important fractura amb una part del col·lectiu docent, que ha arribat a convocar fins a sis vagues al llarg de la legislatura. Els sindicats es queixen de la falta de diàleg. Per això, en la que podria haver estat la seva última compareixença, en un intent de fer les paus, Maragall va agrair la tasca dels mestres i va atribuir-los bona part de l’“èxit” dels resultats de l’informe.

Nivell sostingut
El PISA 2009 posa en dubte la sotragada del 2006 i constata un nivell sostingut en les competències lingüístiques dels alumnes catalans. Pel que fa a les altres dues matèries estudiades, Catalunya manté la nota. En comprensió matemàtica obté 496 punts, per damunt també de les mitjanes espanyola (483) i de l’OCDE (488). Finalment, en competència científica els alumnes catalans assoleixen 497 punts, a tocar de la mitjana de l’OCDE (496) i per damunt de l’espanyola (488). En ciències la nota és 5 punts més alta que el 2006 i en matemàtiques, 8 punts.

L’educació catalana no té ni més ni menys problemes que els principals països europeus. És més, en comparació amb el conjunt de l’Estat, les diferències són significatves, tant en comprensió lectora com en matemàtiques o ciències.

L’informe avala el model educatiu català, amb la immersió lingüística com a pal de paller, però també posa de relleu seriosos dèficits del sistema. El més preocupant és l’enorme diferència entre els alumnes nadius i els nouvinguts. La nota mitjana en comprensió lectora dels alumnes nascuts a Catalunya és de 508 punts, mentre que els immigrants en sumen de mitjana 421; hi ha 86 punts de diferència. L’altre aspecte preocupant és el dels alumnes amb un nivell baix. Un 13% dels estudiants no superen els mínims. Es pot dir que no entenen el que llegeixen. La dada és alarmant, però s’ha reduït respecte al 2006, quan era del 21%.

Artur Mas ha situat la lluita contra el fracàs escolar com un dels seus principals reptes. L’altre objectiu del futur president és assolir l’excel·lència educativa. El PISA constata que, en aquest punt, Catalunya també falla. Només un 5% dels alumnes treuen molt bona nota en comprensió lectora, a anys llum dels països com la Xina o Finlàndia.

Les dades també confirmen la diferència segons la titularitat dels centres. Els alumnes de la pública treuen pitjor nota (16 punts de diferència), però la distància s’ha reduït. Per acabar, les proves confirmen que les noies dominen millor les proves de llengua i els nois, en canvi, són més bons en ciències.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús