Educació, educació, educació

Pregunteu-me les meves tres prioritats per governar i us diré: educació, educació, educació”. El lema és de Tony Blair. El va pronunciar per primera vegada el 1996, davant el partit laborista britànic. Un any després es convertiria en el nou inquilí de Downing Street amb un renovat discurs de centreesquerra. En deu anys, els indicadors escolars britànics van millorar considerablement. El Regne Unit destina actualment un 5,4% del PIB a educació. Catalunya, només un 3,6%. Pares, mestres i experts reclamen al nou president de la Generalitat diners, determinació i unitat per arribar a l’excel·lència educativa.

L’ARA ha preguntat a diferents veus de la comunitat educativa quins són els reptes de l’agenda del nou Govern.  Plantegem cinc reptes en positiu per poder afrontar el nou cicle polític.

Menys fracàs, més excel·lència

Artur Mas ha dibuixat fins ara dos grans objectius. Diu el programa electoral de CiU: “S’imposen dues exigències democràtiques que no tenen espera: reduir l’abandonament escolar i prematur i incrementar l’èxit escolar fins a assolir, com a mínim els estàndards europeus i de l’OCDE”. L’any 2000, Brussel·les es va marcar com a repte que en 10 anys l’índex de fracàs escolar europeu no superés el 10% dels alumnes. La fita no s’ha assolit. A Catalunya, l’índex d’abandonament escolar prematur (els alumnes d’entre 18 i 24 anys que no completen estudis postobligatoris)continua sent molt alt: un  31,5%. Què vol dir això? Que en el futur tres de cada deu ciutadans no estaran formats per accedir a una ocupació qualificada. Només països com Malta o Turquia presenten indicadors pitjors. A l’altre extrem, les coses tampoc són gaire millors. Segons el PISA 2006, només un 3,1% dels alumnes catalans se situa als nivells alts en l’escala de competència científica. La mitjana de l’OCDE és del 8,6%. La situació és semblant a la resta de matèries.

Reforçar el paper del mestre
És imprescindible recuperar socialment el valor d’educació i el prestigi del mestre. En ser preguntat sobre si el professor ha perdut l’autoritat, el mestre i psicòleg Gregorio Luri, autor de L’escola contra el món (La Campana), afirma: “El mestre que té autoritat és la persona que emana autoritat en el que diu i en l’estima del que fa. Hi ha un element decisiu en l’ensenyança. L’entusiasme. És contagiós i no programable. Es poden fer totes les programacions que vulguis, però l’entusiasme no es pot programar, i aquesta és l’equivocació de tots els buròcrates. Crec que els mestres han perdut confiança en ells mateixos i això és molt greu”. Recuperar aquesta confiança ha de ser un dels principals reptes del nou conseller.

Tots a l’una

Totes les veus consultades coincideixen que és clau recuperar la unitat aquesta legislatura. Serà el primer deure del nou titular d’Educació: acostar posicions i evitar els recels històrics entre els diferents agents de la comunitat educativa. Sovint el món docent ha estat marcat per les capelletes. Per primera vegada, el govern tripartit deixa en herència un instrument útil per afrontar els reptes educatius: la llei d’educació de Catalunya (LEC). El PSC va sacrificar ICV –que es va oposar a la llei– per aconseguir que CiU hi votés a favor. Això garantirà la continuïtat del text. El seu desenvolupament serà clau aquesta legislatura. Contràriament, però, la gestió d’Ernest Maragall ha estat marcada per l’enorme conflictivitat amb els mestres. Des del 2008 hi ha hagut fins a sis vagues de professors. L’Anuari de l’educació a Catalunya de la Fundació Bofill diu: “Sembla estendre’s la percepció que el professorat és més receptor de canvis de tota mena que actor rellevant. Això implica, doncs, una pèrdua important d’iniciativa d’aquells que s’han de constituir els agents de canvi més importants per a la millora de l’educació”. El calendari escolar –la setmana blanca i la jornada intensiva del juny, primer suprimida i recentment recuperada– ha enrarit encara més la relació entre conselleria  i els sindicats educatius. CiU ja ha dit que suprimirà la setmana blanca.

No a la segregació

Catalunya és líder de l’OCDE en fracàs escolar dels immigrants. Segons un estudi recent de la Fundació Bofill basat també en les dades del PISA, l’escola catalana “fa un tractament erroni de la diversitat escolar”.  El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va més enllà i ha assegurat en diverses ocasions que la segregació dels fills immigrants a les escoles és “el problema més greu” amb què es troba la societat catalana. Segons el Síndic, en alguns centres, la proporció d’immigrants supera el 97%.

Millorar l’aula digital

El programa eduCAT 1×1 ha estat un dels grans projectes educatius de la legislatura. Un ordinador per a cada alumne. El pla s’aplica a uns sis-cents centres i ha significat el naixement del llibre de text digital.  Els continguts encara són molt millorables. També cal millorar la connectivitat. Sovint la xarxa es penja i els professors han

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús