Birret

dissabte, 11/02/2012


La paraula birret designa el casquet quadrat amb borla propi dels doctors universitaris. Ve del llatí byrrus (‘mena de capa amb caputxa’) i té segurament origen cèltic. Els barrets i les barretines tenen la mateixa base etimològica. No he vist imatges de Francisco Camps, acabat de doctorar cum laude, amb la toga i el birret (els seus amics no han arribat a temps amb les peces de vestir?). Es veu que ja fa anys que escrivia la tesi i que li ha sortit rodona. Ca, barret!

Ad ignorantiam

divendres, 10/02/2012


“Si no hem trobat un soci inversor, és que no existia”. Amb aquestes paraules el conseller d’Economia s’ha referit darrerament a la impossibilitat de la Generalitat de trobar un suport per salvar la companyia aèria Spanair. Estem acostumats que els polítics ens serveixin arguments de tota mena, consistents i no consistents. Aquest no val. Tots estaríem d’acord, sense excepció, en la tesi (no han trobat un soci inversor), que en realitat és un fet. L’argument que la sosté hauria pogut ser un argument causal més o menys sòlid com ara “perquè no ho hem buscat prou bé”, “perquè és difícil en temps de crisi trobar aquesta mena de suports”, etc. Però la formulació de Mas-Colell abusa, perquè es fonamenta en un desconeixement. És un cas semblant al següent: “Els extraterrestres no existeixen, perquè ningú no n’ha vist mai cap”. Que ningú no n’hagi vist mai cap no vol dir, és clar, que no existeixin. Mentre no s’argumenti prou el contrari, hem de considerar que tal vegada s’hauria pogut trobar un soci inversor (sense haver de creuar l’espai aeri, de moment, de cap galàxia veïna).

Siberià

divendres, 3/02/2012


Aquests dies que ens tallen la cara els aires gèlids siberians girem la vista cap a l’àrea dels hiverns interminables, cap a la zona situada entre els Urals i el Pacífic, cap a la ‘terra adormida’, segons l’origen de la paraula en turc antic. Però més d’un diccionari porta el transsiberià fins a l’Estació de Sants. Perquè Sibèria ja hi apareix també genèricament com ‘el lloc o la feina indesitjables, aïllats, assignats a algú com a càstig’.

Torb

dissabte, 28/01/2012


Ara que el fred torna, al Pirineu es parlarà del torb, el vent impetuós que aixeca i arremolina la neu. La paraula torbar, d’origen llatí, escau com poques als nostres temps agitats. Les notícies són torbadores, la vida política és plena d’afers tèrbols, el clima social està a punt perquè les turbes provoquin disturbis, hi ha entrenadors de futbol que semblen pertorbats. I a Spanair se l’ha endut, ai las, la turbulència.

Estimació

dissabte, 21/01/2012


L’estimació és indefinible, vaga, torbadora, impossible de mesurar, quasi irreal. Una veritable capsa de sorpreses. Exactament igual que aquesta altra inversemblant estimació a la qual ja ens havíem acostumat i que ara sembla que té els dies comptats amb el decret que prepara el Ministeri d’Indústria: la del rebut de la llum.

Sopes

dissabte, 21/01/2012


Sovint s’estenen paraules de nova creació generades en altres contextos lingüístics que ens fan somriure. La SOPA (Stop Online Piracy Act), la llei antipirateria informàtica, és notícia ara perquè de moment ha estat congelada indefinidament a les dues cambres dels EUA. Aquest plat humil, antic i comú, la sopa, ha deixat fins ara en la nostra llengua traces molt diverses: no es rar que es descobreixi la sopa d’all, que algú se les pensi totes, si menja sopes o, si voleu, per la banda del líquid, que trobem persones borratxes com una sopa o mullades com una sopa. O, encara, en un llenguatge col·loquial, que hi hagi persones que són veritables sopes (curts de gambals o persones poc decidides) o fins i tot uns altres sopes, els que no saben fer les esses i en fan zetes castellanes. Ara mateix l’espai atàvic, plàcid, calentó i reconfortant de la nostra escudella casolana s’ha vist envaït per aquesta majúscula SOPA americana que no cap als nostres bols i que trobem fins a la sopa. I ja se sap que si no vols brou, set escudelles.

Injecció

dissabte, 14/01/2012


En moments de crisi és quan cal més empenta. La terminologia mèdica ens ha cedit una imatge que fa temps que trobem aquí i allà i que expressa ben gràficament la idea de l’impuls pal·liatiu decidit. La de la injecció. A la nostra vida quotidiana lluny de la consulta mèdica en parlem per referir-nos als diners (injeccions de fons, de capitals, de dòlars) i també a un altre tipus de punxades reparadores: les injeccions d’optimisme i de moral. En moments de crisi les pastilles d’efectes retardats són mer placebo.

Precarietat

dissabte, 7/01/2012


La precarietat és no tenir allò necessari i haver de dependre constantment dels altres: haver de suplicar a tota hora (una feina rere una altra, per exemple). La precarietat equival a esdevenir un captaire, a haver de viure en un estat de prec. Aquest estat pot complaure els qui tenen una sensibilitat aguda i plaent de la provisionalitat o els qui senten una forta dependència d’algun altre ésser que escolta, però no pot complaure la majoria. El comú de la població no pot demanar permanentment, ser precari, sinó que vol gaudir sense precs de respostes bàsiques per a satisfaccions bàsiques. Viure, doncs, en alguna mena d’estat del benestar.

Lil·liputades

dimecres, 4/01/2012


Fa una estona que he sortit del pessebre perquè, mira, em cansa la rigidesa, i ara agafo el meu fantàstic Smart (abans tenia un Cinquecento i m’hi perdia) i me’n vaig a Catalunya en miniatura a estirar les cames. Diu que hi han instal·lat un minigolf fenomenal (perquè és mini dues vegades). Després prendré un microbús i aniré a un menjador públic minimalista per a pobres i em menjaré uns nanoplànctons fets al microones. Com m’agradaria tenir sempre l’esperit alegre d’un nano i anar saltant de minijob a minijob, amb la joia inigualable d’un estúpid lil·liputenc.

Innocència

dimecres, 28/12/2011


A l’entorn de qualsevol ésser humà sempre hi ha hagut bona gent (de bons jans i gent amb bonhomia a bonassos) i gent verinosa, tan verinosa com una Amanita phalloides. L’associació entre la maldat i el verí, aplicada a les persones, és ben arrelada als nostres usos lingüístics i sovint parlem, per exemple, de llengües verinoses. Darrerament s’ha estès, arran de la publicació d’un text d’èxit a l’Argentina amb aquest mateix títol, la denominació gent tòxica per referir-se a persones que s’instal·len a les nostres vides i destaroten el nostre benestar. També podríem parlar de gent nociva, que ens perjudica, que ens fa mal. A l’altre extrem hi ha els innocents (in-, nocens), els ésser no nocius, amarats d’aquesta pàtina esterilitzada que ja fa anys que anomenem bonisme. Però potser la innocència més gran és creure que hi ha éssers que presenten aquestes qualitats en estat pur.