Cop

dilluns, 29/10/2012


Les recents eleccions legislatives a Ucraïna han donat guanyador el Partit de les Regions de Víktor Ianukóvitx, mentre que el Bloc de Iúlia Timoixenko, la líder opositora empresonada, s’ha quedat relativament a poca distància. Molt més lluny ha quedat l’UDAR, amb un 15 % del total dels vots. Udar en ucraïnès vol dir ‘cop’ i el líder del partit és, precisament, el famós boxador ucraïnès Vitaly Klitsxko. L’opinió pública comptava que Klitsxko podia donar el cop, però ha acabat prenent la forma d’una solemne patacada.

Auditar

divendres, 26/10/2012


Ara el govern espanyol vol auditar les administracions. L’origen de la paraula auditar és en el mot llatí audire, ‘oir’. Les auditories consisteixen avui dia a aplicar els cinc sentits a fer un examen complet d’una situació econòmica molt sovint delicada. Que els que sempre han tingut l’orella sorda o les orelles a cal ferrer a l’hora d’escoltar i comprendre el nostre país ens enviïn ara un exèrcit extemporani d’esmolats estetoscopis fa poc menys que riure. A Catalunya ja no hi ha res a auscultar: el malalt s’ha aixecat de la llitera i camina lliure.

Conducta

dijous, 25/10/2012


Algunes professions se les han empescat històricament per tenir una seguretat econòmica. Metges i apotecaris (o farmacèutics) solien pactar amb els seus clients unes quantitats fixes mensuals o anuals, l’anomenada conducta, que cobria els seus serveis. I no sempre sortien ben parats de les conductes, com recull el refranyer: “Apotecari aconductat, o bé pobre o condemnat”, “Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat”. Avui els farmacèutics, en vaga, tenen una singular conducta amb el govern, que els deu prop de tres-cents milions d’euros (receptes dels mesos de juliol, agost i setembre), a la qual aquest ha de posar remei immediatament.

Sareb

divendres, 19/10/2012


Sembla que això que s’anomena el banc dolent espanyol ha estat batejat amb el nom SAREB (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria). M’agrada aquest nom, que em fa pensar en la forma verbal sarebbe (seria) de l’italià, deixada a mitges. M’agrada que el nom del banc malvat pugui suggerir la idea d’una possibilitat truncada, d’una entitat sense gaire entitat.

Espanyolitzar

dijous, 11/10/2012


El ministre Wert ha dit que vol espanyolitzar els nens i les nenes catalans. Les paraules que acaben amb el sufix -itzar i tenen al davant un adjectiu que indica procedència, origen, aporten la idea de ‘conformar al gust i les maneres d’un altre poble’, ‘fer adoptar usos, costums, llengua’. El sufix -itzar és altament productiu i s’hi formen constantment paraules del tot gramaticals. Quines recull el DIEC2 de caràcter similar a espanyolitzar? Quines conformacions a l’estil d’altres pobles ens han resultat rellevants als catalans al llarg de la història (perquè les hem viscut, patit o percebut) i, doncs, integren el diccionari avui per avui? Trobo les següents: americanitzar, anglicitzar, arabitzar, francesitzar, italianitzar, occitanitzar, germanitzar, grecitzar, hebraïtzar, hel·lenitzar, islamitzar, judaïtzar, llatinitzar, romanitzar, catalanitzar, castellanitzar i, saltant a àmbits de més abast, europeïtzar, orientalitzar, universalitzar. El DRAE conté també catalanizar, castellanizar (també galleguizar) i la forma triada pel ministre Wert, españolizar. El nostre diccionari, amb tot, conté dues formes torbadores, que evidencien el vaivé emocional en què ens hem mogut en aquest país durant anys. Són les formes descatalanitzar i descastellanitzar, que no apareixen pas al DRAE. Són dues formes que fan patir, que expressen el sentiment d’un pols, d’una lluita històrica per la supervivència. Després d’anys de l’invent de les autonomies i de sentir llunyanes les remors federals ara les solucions passen per una dualitat amb -itzar: regionalitzar o independitzar.

Emancipació

dissabte, 6/10/2012


A ningú no li agrada ser captiu, estar lligat de mans (de manus i capere). Un macip significa un esclau, o també un servent, un bastaix, un aprenent d’un ofici. La paraula macip designa també per extensió algú jove (un mancebo, en castellà). Tan jove que encara no s’ha alliberat de la pàtria potestat, de la tutela d’algú altre. L’emancipació és, doncs, un acte d’apropiació, equival precisament a deixar de ser propietat d’algú altre (homo mancipii). Emancipar-se és senzillament i naturalment ensenyorir-se de si mateix.

Sobirania

dimarts , 2/10/2012


Hi ha paraules que sentim diferents en una llengua o una altra. Jo sento diferent sobirà i soberano. Perquè una cosa és entendre les paraules: sobirà ve del llatí i es refereix a una entitat que no en té cap altra al damunt, indica una posició de superioritat. La sobirania es defineix com la qualitat d’un poder de no trobar-se sotmès a un altre. I una altra cosa ben diferent es sentir les paraules. Quan sento sobirà, no hi puc fer res, sóc al Pirineu, al gran nord, i em trobo als paisatges d’èxtasi del Pallars. I quan sento soberano, en canvi, em ve al cap automàticament la figura poderosa d’un monarca o la d’una ampolla de conyac, realitats que no m’embriaguen gens.

Planeta

dissabte, 29/09/2012


Els antics oposaven els planetes als estels. Els primers els semblaven en moviment i els segons, en canvi, fixos. La paraula planeta ve precisament del verb grec planao (‘anar errant’) i vol dir poc més o menys que ‘vagabund, que va d’un lloc a un altre’. Però ara toca oblidar-se dels planetes malastrucs i creure més que mai en la planeta (‘el destí’). Després de tants anys, ens mereixem aquest premi.

Determinar

dissabte, 22/09/2012


Hi ha tota una família de paraules que escauen com cap altra a la situació política actual. Són les paraules relacionades amb terme (TĔRMĬNUS, del llatí). Per què? La reacció catalana es deu a la voluntat d’evitar l’extermini (quedar fora de termes) d’una nació amenaçada de desaparèixer. La solució consisteix a fer un determini (‘posar uns límits, decidir’) i, naturalment, passa per l’autodeterminació. A l’altre extrem ideològic hi ha la pura i cega aplicació del determinisme (l’absència de marges per al canvi d’acord amb una unitat de destí ja donada, eterna i inqüestionable). Aquest és el panorama. I el moment és irrepetible, determinant. Sense un poble determinat (‘que no recula quan ha pres una resolució’) Catalunya aviat es trobaria en una situació terminal.

Irresponsable

dijous, 20/09/2012


Aquests dies una de les paraules que s’aplica des del govern de l’Estat espanyol al president de la Generalitat és irresponsable. I el cas és que el president va a Madrid per donar resposta a un doble mandat, el del Parlament de Catalunya i, encara, el de la ciutadania. Es pot demanar més responsabilitat (és a dir, capacitat de resposta)? La irresponsabilitat de Rajoy, paradoxalment, no es desprèn del fet que no tingui resposta (ja és ben coneguda), sinó del fet que no entén que hi pugui haver pregunta. Rajoy és un irresponsable, sobretot, perquè és un inqüestionable.