
El partit que governa l’Estat espanyol acaba d’anunciar una amnistia fiscal. El fet ens impressiona a tots els que no hem contret demència senil aquests darrers dos anys. La vida és un vaivé de memòries i desmemòries, de necessitat de record i necessitat d’oblit i perdó. Les grans operacions socials de record o oblit com ara les lleis de punt final, les amnisties de presos, les iniciatives per la memòria històrica, poden ser motiu de debat i argumentació. Tota amnistia és opinable, naturalment. El que no volem oblidar és una classe política caragirada i amnèsica. [Vegeu els vídeos de la primavera de 2010 amb les declaracions vehements de de Cospedal i Rajoy contra l'amnistia fiscal].
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.
eserra
08/04/2012 21:30
Hola Teresa,
Gràcies pel comentari. Et segueixo! Fins aviat.
teresa terrades
01/04/2012 18:31
Hola, Enric:
Des del veïnatge de bloc, felicitats per l’Amnèsia. Segurament Zygmunt Bauman ens diria que són els efectes de la societat líquida. A mi em sorprèn sempre, que no els provoqui cap mena de rubor , les contradiccions flagrants que els posa tan en evidència. Per qui ens prenen?
Està bé , com fas, fer-los memòria!
Et segueixo, ens seguim?