Canya


Aquests dies es parla d’un poble que vol plantar cànnabis per sortir de la crisi. Cànnabis és una paraula que ens ve del llatí (i del grec, i de més enrere) que evoluciona en la nostra llengua cap a cànem (els camps plantats de cànem són els canemars o les canemeres). El cànnabis connecta amb la canya (la canna, en llatí), que retrobem al nostre llenguatge més col·loquial o argòtic en formes curioses com la canya de cervesa, cantar la canya a algú (‘dir-li la veritat, amb vehemència’) o fotre canya a algú (‘tractar amb duresa’). Un altre sentit de la canya se’n va cap a una característica física: per dir que algú és prim, el podem anomenar un canyiula, o afirmar que sembla una canya vestida. De tota aquesta família de paraules canyeres, la que m’agrada més és canemàs. Als amants de la construcció de xarxa, als que sentim que ens ha tocat viure un moment d’organització d’una societat radicalment nova la imatge del canemàs (la retícula, la base, el fonament, la guia) ens centra i ens estimula.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús