ARA Mestres

Si Pep Guardiola tingués veritablement una bona cantera ingressaria, segur, en una agrupació coral del Bages. En la nostra llengua expressem les ganes de fer una activitat amb finals en -era. És així que parlem de tenir pixera, caguera, plorera o cantera i que per definir les persones que senten la pruïja de casar-se, encara és viva la forma tenir casera (res a veure amb la popular gasosa, naturalment). I és amb aquest sentit natural de la llengua pròpia (som així, què hi farem, i no ens acabem d’habituar, per exemple, a expressions com: Mourinho li tenia moltes ganes a Tito Vilanova) que sentim a parlar de l’aprovació d’un projecte d’una plantació de marihuana en el ple d’un Ajuntament i que, responent a un instint atàvic, ens ve gratera, perquè el nom del municipi transgressor no és altre que Rasquera. I la picor només se’ns apaivaga quan consultem l’Onomasticon i veiem que l’etimologia del topònim apunta cap a la forma RESCO- = ‘cingle’.

Entrada publicada a General el divendres, 2/03/2012 a les 21:54.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.