
Sovint s’estenen paraules de nova creació generades en altres contextos lingüístics que ens fan somriure. La SOPA (Stop Online Piracy Act), la llei antipirateria informàtica, és notícia ara perquè de moment ha estat congelada indefinidament a les dues cambres dels EUA. Aquest plat humil, antic i comú, la sopa, ha deixat fins ara en la nostra llengua traces molt diverses: no es rar que es descobreixi la sopa d’all, que algú se les pensi totes, si menja sopes o, si voleu, per la banda del líquid, que trobem persones borratxes com una sopa o mullades com una sopa. O, encara, en un llenguatge col·loquial, que hi hagi persones que són veritables sopes (curts de gambals o persones poc decidides) o fins i tot uns altres sopes, els que no saben fer les esses i en fan zetes castellanes. Ara mateix l’espai atàvic, plàcid, calentó i reconfortant de la nostra escudella casolana s’ha vist envaït per aquesta majúscula SOPA americana que no cap als nostres bols i que trobem fins a la sopa. I ja se sap que si no vols brou, set escudelles.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.