ARA Mestres

La precarietat és no tenir allò necessari i haver de dependre constantment dels altres: haver de suplicar a tota hora (una feina rere una altra, per exemple). La precarietat equival a esdevenir un captaire, a haver de viure en un estat de prec. Aquest estat pot complaure els qui tenen una sensibilitat aguda i plaent de la provisionalitat o els qui senten una forta dependència d’algun altre ésser que escolta, però no pot complaure la majoria. El comú de la població no pot demanar permanentment, ser precari, sinó que vol gaudir sense precs de respostes bàsiques per a satisfaccions bàsiques. Viure, doncs, en alguna mena d’estat del benestar.

Entrada publicada a General el dissabte, 7/01/2012 a les 19:20.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.