
Fa una estona que he sortit del pessebre perquè, mira, em cansa la rigidesa, i ara agafo el meu fantàstic Smart (abans tenia un Cinquecento i m’hi perdia) i me’n vaig a Catalunya en miniatura a estirar les cames. Diu que hi han instal·lat un minigolf fenomenal (perquè és mini dues vegades). Després prendré un microbús i aniré a un menjador públic minimalista per a pobres i em menjaré uns nanoplànctons fets al microones. Com m’agradaria tenir sempre l’esperit alegre d’un nano i anar saltant de minijob a minijob, amb la joia inigualable d’un estúpid lil·liputenc.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.