ARA Mestres

A l’entorn de qualsevol ésser humà sempre hi ha hagut bona gent (de bons jans i gent amb bonhomia a bonassos) i gent verinosa, tan verinosa com una Amanita phalloides. L’associació entre la maldat i el verí, aplicada a les persones, és ben arrelada als nostres usos lingüístics i sovint parlem, per exemple, de llengües verinoses. Darrerament s’ha estès, arran de la publicació d’un text d’èxit a l’Argentina amb aquest mateix títol, la denominació gent tòxica per referir-se a persones que s’instal·len a les nostres vides i destaroten el nostre benestar. També podríem parlar de gent nociva, que ens perjudica, que ens fa mal. A l’altre extrem hi ha els innocents (in-, nocens), els ésser no nocius, amarats d’aquesta pàtina esterilitzada que ja fa anys que anomenem bonisme. Però potser la innocència més gran és creure que hi ha éssers que presenten aquestes qualitats en estat pur.

Entrada publicada a General el dimecres, 28/12/2011 a les 10:40.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.