«
»

Doble


M’agrada la presència decidida a les paraules de les esses dobles; m’engresca la sort del cop de daus que em dóna alhora els dos sisos anhelats; m’atrau la gosadia dels actors que en substitueixen altres a les escenes de risc; em sedueix el treball d’equip quan hi ha quatre jugadors a la pista de tennis; m’intriga saber el que es pot amagar en un doble fons. I sospiro perquè no em toquin aquesta curiosa redundància cíclica que s’anomena (encara) paga doble.

Comparteix Envia a un amic Imprimeix

Entrada publicada a General el dissabte, 17/12/2011 a les 17:57.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.

2 comentaris

  • eserra

    28/12/2011 10:54

    Hola Josep M.,
    Sí, és possible. Si volem insistir en la forma de la denominació, amb tot, en el terme que es fa servir (és el cas) crec que és justificat fer servri anomenar. Bones festes.
    ES

  • Josep M.

    22/12/2011 10:23

    M’ha agradat molt aquest post; de tota manera, volia remarcar un gir que darrerament llig (i, sobretot, sent) sovint. A la darrera línia, on dius que “s’anomena”, jo hauria dit que “es diu”. No consideres que s’està sobreutilitzant “anomenar-se” en lloc de “dir-se” o “dir-ne” a causa dels inescrutables camins de la castellanització?

Comenta

CAPTCHA Image

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús