ARA Mestres

Hi va haver una època que parlar de la línia vermella era fer-ho de Rocafort-Urgell-Universitat-Catalunya-Urquinaona-Arc de Triomf i enllà enllà fins al fondo (Fondo). Ara és moda dir que les retallades dels governants, dia sí dia també, ultrapassen línies vermelles, és a dir línies que mai no s’haurien d’haver traspassat. En la nostra llengua sempre hem fet coses que passaven de mida, o hi ha hagut qui es passava de rosca o qui passava de la ratlla (incolora). Quan algú s’excedeix, també diem que se li n’ha anat la mà (o que se li ha escapat la mà). Sigui vermella o no, amics i amigues, vigilem i mantinguem els de les tisores a ratlla.

Entrada publicada a General el dimecres, 30/11/2011 a les 20:55.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.