
L’èxit és saber trobar la porta d’una cambra d’aire viciat i sortir-ne. Èxit ve del llatí ĚXĪRE, que vol dir ‘eixir’, ‘sortir’, i hi ha moltes altres expressions en la nostra llengua per referir-se al triomf que comporten la idea de la sortida. Parlem de sortir airosos d’una situació complicada, de sortir del pas, de sortir-se (algú) amb la seva o, simplement, de sortir-se’n, quan les coses van bé. És curiosa aquesta associació que deixa els interiors, els espais coneguts, el nostre passat, en definitiva, com una zona declaradament en runes.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.
eserra
28/12/2011 10:51
Mònica, Roser,
Gràcies per les anècdotes que expliqueu. Bones festes!
ES
Roser Orquin
18/12/2011 9:39
Una de les grans alegries que vaig tenir fa uns anys, quan, tota sola, vaig fer el meu primer viatge a Itàlia, va ser descobrir que totes les sortides (les d’emergència, les del metro, les… totes, vaja) estaven marcades amb “Uscita”.
Hi vaig reconèixer ràpidament l’arrel del nostre “eixir” i em va donar una seguretat en mi mateixa que no coneixia: em vaig llençar, sense més miraments, a parlar italià sense haver-ne estudiat mai ni una engruna ni haver-lo escoltat mai gaire.
“Uscita”, “eixir”… ¡a vegades estic tan contenta de pertànyer a la gran família de les llengües romàniques!
Mònica Macià
17/12/2011 20:14
Una història divertida, Enric. Una amiga ens explicava que de jove va anar a Perpinyà a veure una pel·lícula. Era en francès però la va entendre molt bé perquè al final el protagonista havia d’escollir entre quedar-se amb la seva dona o l’èxit i va escollir l’èxit. Com que no sap gens de francès li vam preguntar com va saber que havia escollit l’èxit i ho tenia molt clar: home, perquè va sortir per una porta on posava “exit”!