
Les paraules fan la seva. De vegades ens sorprenen mots radicalment nous, però no és gens rar que altres visquin arredossats en algun àmbit específic de coneixement (el de l’economia o les assegurances, per exemple) i que en determinats moments saltin a la palestra i tinguin el seu moment de glòria entre el comú de la gent. El mot prima és vell (llegiu-ne la definició al DIEC2), ens ve del francès prime, que al seu torn ve de l’anglès premium (i, finalment, del llatí praemium, ‘premi’). Aquests darrers anys les primes han tingut moments de popularitat amb els casos de les primes úniques i ara han passat a primer pla les primes de risc. Perquè no les puguem trobar a faltar, però, al final de cada temporada esportiva ens visiten amb una fidelitat insubornable les primes als jugadors en partits clau i les sempre més discutibles primes a tercers.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.