
Aquests dies els impagables clowns de la nostra vida política van de míting en míting a buscar el vot, que és temporada, seguint la gastadíssima litúrgia de les falses promeses, de les mitges mentides, de la desqualificació per se del contrari. Som molts els que fins que no canviïn aquestes formes obsoletes som ja irrecuperables per als seus interessos. Una de les fabuloses concrecions d’aquestes formes és la visita dels polítics als mercats: les abraçades efusives amb molsudes peixateres, les paraules de vol gallinaci que qui vol ser votat adreça al dependent que viu a l’altra banda d’una rècula de pollastres penjats (a casa pit millor que cuixa). I mentre els nostres polítics toquen mercat i s’impregnen de fortor d’embotit a la Boqueria, o al mercat de la Llibertat (també hi van al mercat de Calaf, o no els cal, perquè ja és el seu medi natural?), els altres mercats, els intangibles, màgics, incontrolables, globals i fluctuants mercats es veu que (ai las!) fan i desfan la nostra vida política.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.