
Avui vull parlar d’aquesta substància apegalosa anomenada pega grega o colofònia, que és una mena de resina obtinguda de diverses coníferes. Té múltiples aplicacions, sota diversos tractaments: en farmàcia, en l’elaboració de vernissos, en la pràctica musical (fa adherents els arcs dels instruments de corda), en la producció de laques, coles, xiclets i pneumàtics. Llegeixo a la Viquipèdia (d’on trec la imatge de l’apunt) que es fa servir també a l’escalada per aconseguir que les mans s’agafin més fàcilment a les roques i al cordam, i que els grups de dansa trepitgen pega grega si el terra on han d’actuar és massa relliscós. Avui l’autèntica pega dels grecs, però, és que ja no sembla que hi hagi gran cosa que els pugui adherir un minut més a Europa.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.