«
»

Penjar els hàbits


La por de cap signe no pot ser la moneda corrent a cap societat democràtica, d’aquí que calgui celebrar que ETA hagi penjat definitivament els hàbits. Ara s’obre un moment de gestió complexa, de difícil reconciliació, en què caldrà que l’Espanya profunda (que és, amb tot, tan extensa i tan superficial) pengi l’hàbit de veure criminals en persones que tan sols tenen l’habitud de pensar, de tenir ideologia i de lluitar pacíficament per defensar-la.

Comparteix Envia a un amic Imprimeix

Entrada publicada a General el dissabte, 22/10/2011 a les 17:42.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.

2 comentaris

  • enric serra

    23/10/2011 13:48

    D’acord, Pere. L’expressió s’ha estès a altres àmbits i es refereix a deixar una activitat, més en general. Faig la prova a Google a veure en quin àmbit es fa servir més avui dia: sorpresa, en la teva línia: gairebé totes les entrades a les dues primeres desenes de pàgines cercades per “penjar els hàbits” es refereixen a l’àmbit religiós. Una petita broma per acabar, l’acudit del Papitu, ara fa un segle, sobre una interepretació curiosa de “penjar els hàbits”: http://elbokabulari.blogspot.com/2008/11/penjar-els-hbits.html
    Fins aviat.

  • Pere Ramirez

    22/10/2011 21:38

    Amic Sera, estic content de tornar-te a trobar a “Aprendre Llengües”. De segur que no et dic res de nou, però ho haig de dir. a Vic, ciutat dels sants, “penjar els hàbits” era sortir del seminari sense acabar els estudis. També en dèiem: “cantar missa per lo (sic) civil”.

Comenta

CAPTCHA Image

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús