ARA Mestres

L’adjectiu magistral, que fa uns anys gaudia de tan bona reputació per designar qualsevol acció digna d’un mestre en un sentit ampli del mot, ha anat caient en desgràcia aplicat a l’activitat de l’aula fins a suggerir una mena d’acció quasi delictiva del docent. Si el magisteri equival al govern, el comandament, la conducció, la instrucció, la direcció (aquests són els sentits del mot originàriament), la reserva té un punt de motivació. Sempre m’ha agradat entendre la magistralitat d’una altra manera que la fa imprescindible: ser mestre és ser l’element clau damunt el qual es basteix una estructura complexa. Hi veig l’arrel mestra de les plantes, la vela mestra de les naus, la ploma mestra de l’ala d’un ocell, les parets o les bigues mestres d’un edifici que, mutatis mutandis, és el nostre edifici social.

Entrada publicada a General el dissabte, 15/10/2011 a les 10:26.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.