ARA Mestres

Les paraules polèmiques de Duran i Lleida sobre l’activitat real dels camperols del sud de l’Estat em fan recordar que tradicionalment quan s’ha volgut dir que algú passava massa estona en un dels dos grans espais de la societat pretecnològica (el bar i l’església) se l’ha anomenat un cul de cafè o un cul de taverna i un cul d’església. No he vist aplicacions de l’expressió als espais virtuals en què residim ara llargament tants culs d’angúnies: no he sentit encara a dir que algú sigui un cul de Twitter o un cul de Facebook. Deu ser perquè són espais ubicus.

Entrada publicada a General el dissabte, 8/10/2011 a les 21:25.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.