
Les pomes la saben llarga; saben de cor el refrany fatal que els recorda que totes cauen al seu temps. Avui una poma sana com una poma i una poma podrida com una poma podrida comentaven la jugada. L’una de l’arbre estant i l’altra des de la caixa, a punt de fer podrir les altres. Avui les pomes estan cordolgudes i desolades i s’ho diuen totes a totes (estan interconnectades). Avui, veritablement, les pomes fan cara de pomes agres.
Aprendre llengües és la meva feina i la meva actitud vital: entenc la vida com un itinerari d’apropiació i comprensió progressives de les mil i una manifestacions lingüístiques que ens envolten.