ARA Mestres

La paraula talent, procedent del llatí, designa modernament la capacitat, l’enginy, els dots naturals d’algú. Antigament, talent volia dir ‘voluntat, ganes de fer alguna cosa’ i fins i tot ‘gana’ (a les Illes encara es fa servir amb aquest sentit). Talant no ha tingut fortuna en català, mentre que era habitual als textos trobadorescos occitans (Jaufre Raudel escrivia, per exemple, per designar el seu estat apesarat, “Vau de talan embronc e clis…”), fins i tot als més catalanitzats. El castellà té talante, potser influït per l’occità, que s’ha popularitzat aquests darrers anys per referir-se al president espanyol que ara plega veles. Aquí, mentre va durar la il·lusió, es van cercar amb més o menys èxit designacions catalanes per al talante. Fins que es va veure que no hi havia res a traduir.

Entrada publicada a General el dissabte, 1/10/2011 a les 17:09.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.