ARA Mestres

Una de les frases del president Mahmud Abbas a l’ONU en la seva petició de reconeixement de Palestina com un estat ha acabat amb una expressió repetida tres cops que s’ha traduït com “prou, prou, prou”. La història d’aquest mot en català és curiosa (segueixo Joan Bastardas als seus Diàlegs): una forma del verb llatí prosum (prodest), verb que significava ‘ser útil’, s’hauria separat (prode + est) ben aviat en l’evolució del llatí i en català hauria abocat a prou. En aplicar-se a persones, però, prou (pros) no va significar ‘profitós’, ‘útil’, sinó que va prendre un sentit més noble, ‘valent’. El sentit que encara ara intuïm quan veiem un prohom que fa una proesa.

Entrada publicada a General el dissabte, 24/09/2011 a les 19:09.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.