«
»

Congeniar


Que els genis congeniïn amb algú altre no és gaire habitual. Aquests darrers dies, però, veiem que Messi i Cesc van a l’una, que tenen química i s’avenen perfectament. La idea de la compenetració i la inseparabilitat es pot expressar en català amb imatges de contigüitat. Podem dir que algú fa un braç i un cor amb algú altre, o que fan cambra i cuina. O, molt més freqüents, que són carn i ungla, tap i carbassa o la corda i el poal. Des dels ulls dels rivals impotents davant la seva societat letal, potser la versió escatològica és, amb tot, la més escaient. Defenses i porters rivals veuen el tàndem Messi-Cesc, senzillament, com cul i merda.

Comparteix Envia a un amic Imprimeix

Entrada publicada a General el dilluns, 19/09/2011 a les 23:43.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.

3 comentaris

  • Francesc G.

    21/09/2011 19:22

    Això ho diu la padrina: quan era petita, al foc a terra de casa seva sempre hi havia una olla (un calder) penjada d’una corda grossa (la soga)… I com que no la treien mai, la soga i el calder estaven ben units.

  • enric serra

    20/09/2011 14:58

    Hola Francesc G. Per què no ens expliques una mica això de la soga i el calder? Fins ara.
    ES

  • Francesc G.

    20/09/2011 10:21

    Són soga i calder, ja es veu prou!
    En Fàbregas no congenia tant amb la tisora, però, perquè em duu unes grenyes…

Comenta

CAPTCHA Image

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús