Expressar l’estupidesa (i 5)


Dedico una darrera entrada a l’expressió de l’estupidesa. Em centro avui en el món animal, que també dóna força joc. Sense filar més prim, sovint diem d’algú que és un tros d’animal o fem servir l’expressió com més alt, més animal. A l’hora de concretar, diversos animals que volen s’enduen una bona part del pastís: parlem de tenir un cervell de canari, de ser un cap d’estornell, de tenir un cervell de pardal i també es fa servir l’expressió cervell de mosquit per referir-se a algú d’intel·ligència escassa. No podem oblidar, d’altra banda, un animal alat nocturn amb què anomenem les persones encantades: no és gaire agradable, certament, que et diguin gamarús. Paradoxalment, quan parlem de les persones que allarguen molt, fem servir la metàfora del vol: té un enteniment que vola. Deixant de banda els animals alats, els rucs i els ases són les bèsties escollides per referir-se a les persones toixes: ser un tros d’ase, ser un cap d’ase o ser un ruc o un ase (o un burro) són pertot. I més enllà d’aquestes pobres bèsties, tenim encara el talp, entre els mamífers (ser més curt que un talp) o, si baixem a l’aigua salada, l’expressió més estesa és, sens dubte, ser un lluç. No hem exhaurit, és clar, amb aquests cinc apunts, les formes d’expressar l’estupidesa i els seus amplis matisos, però tenim un bon grapat de recursos per si ens cal disposar-ne. [Imatge]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús