Aigua clara


Ara que plou a bots i barrals i que les aigües embravides han colgat fragments del Japó, em ve al cap aquella expressió que recullen els diccionaris d’argot, Aigua!, que es veu que els malfactors catalans es diuen quan veuen que s’acosta un perill. Potser em direu que no trobaria aigua a mar (a mar, no al mar; com encara anem a escola o a teatre en la nostra llengua), però no sabria pas a quin suburbi extrem encaminar les passes per trobar facinerosos repenjats en parets escrostonades que es criden en llengua catalana: Aigua, que ve la bòfia! Si existissin, aquests delinqüents, em robarien la cartera i l’ànima. Els malfactors més nostrats que conec fan números i parlen de tants per cents: proven de portar, obstinadament, l’aigua al seu molí.

2 comentaris

  • eserra

    22/03/2011 18:18

    Hola Raimon, gràcies pel comentari. No hi ha com mullar-se.

  • Raimon

    15/03/2011 11:35

    No puc més que treure’m el barret (encara que em mulli…) davant de tanta saviesa “preclara”

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús