Llavors


Sembla que la qualitat del semen ha davallat en picat aquests darrers trenta anys. La base lèxica semen (del llatí semen, ‘llavor’) i tota la seva família popular (semença, sement, semental…) ha experimentat una revifalla a partir d’algunes formes cultes com inseminació o disseminació; s’estén l’ús de disseminar, per exemple, pres de l’anglès, en el sentit de ‘propagar els resultats d’un projecte’. Quan semen fa patir una mica és quan es parla de seminaris i de seminaristes. La concepció d’un seminari, també dels universitaris, és la d’un ‘viver, font, embrió’ d’alguna cosa. La llavor masculina ara en decadència qualitativa també s’expressa amb una base grega, esperma (spérma, del verb speíro, ‘sembrar’), paraula que dóna origen a la nostra espelma, perquè antigament les espelmes eren fetes d’esperma de balena. I ens queda encara la llavor, en una posició hiperonímica respecte a semen i esperma. La paraula llavor és curiosa per la traslació semàntica de contigüitat que amaga. Llavor ve de labor, ‘feina agrícola’, amb un desplaçament de sentit fins al ‘producte agrícola’. Semen, esperma o llavor, sembla que la qualitat ha davallat en picat. Les causes són l’alimentació, l’estrès, la contaminació… l’home (ei, i la dona), en definitiva. Ja ho diu ben clar el refrany: Qui sembra vents, cull tempestats. [Imatge]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús