Clarobscurs


La llum i la claredat solen tenir en la nostra llengua connotacions positives aplicades a qualsevol entitat. També a les persones. Un personatge preclar és algú il·lustre, magnífic, esplèndid. Algú clarivident és una persona ‘que hi veu clar’ (sobretot en sentit figurat). I tenir el cap clar o la intel·ligència clara són qualitats inestimables en l’ésser humà, un ésser humà al qual agraïm que actuï a plena llum, també, o que parli clar. La foscor, en contrast, no té connotacions positives: ningú no parla bé de l’obscurantisme, no es valora gaire qui parla fosc o qui escriu fosc, de manera inintel·ligible, i no és gaire ben vist tenir afers foscos, ni és agradable trobar-se a les fosques sobre una qüestió (no saber-ne res; ja ho diu la dita: Idea busca’m, que vaig a les fosques). Semblaria que claror i fosca són inconciliables, però no: els polítics il·luminats que proposen reduir el 50 % dels llums de les autopistes són víctimes, alhora, d’una gravíssima ofuscació. [Imatge]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús