Investidura


Ara que s’aproxima una investidura a casa nostra, deixo quatre paraules sobre lèxic que s’hi relaciona: investir, envestir, revestir. La paraula envestir (i envestida) ve del llatí ĬNVĔSTĪRE (de VESTĪRE) i té una semàntica ben curiosa. El seu sentit originari, ‘envoltar’, com fan els vestits, es va concretar en el sentit ‘envoltar o atacar l’enemic’, fidel reflex d’una de les maniobres tàctiques dels exèrcits pretecnològics de tots els temps, des dels grecs fins a Napoleó. El nostre ús actual de la paraula envestir, en canvi, ens duu a una concepció de l’atac radicalment diferent, un atac que és frontal i impetuós: ens envesteixen els braus, els cotxes o algú que sense gaires contemplacions ens vol demanar alguna cosa. Una paraula, doncs, i dues estratègies al llarg del temps: l’estratègia del rodeig i l’estratègia de l’atac directe i decidit. La idea del vestit que embolcalla, doncs, es perd a les nostres envestides actuals. No se’ns perd pas, en canvi, a revestir (d’una toga, d’autoritat, de valor), que significa ‘dur un vestit especial’, figurat o no. El mateix passa amb investir i la investidura, que entenem com ‘assumir un poder, una autoritat, una dignitat’, un digne embolcall. La setmana que ve es produirà la investidura d’un nou president de la Generalitat. Caldrà veure si el vestit s’ajusta al cos del candidat, li és balder o l’estreny massa. I caldrà veure també si l’estil de govern en algunes qüestions fonamentals és, per fi, l’envestida impetuosa i frontal; perquè hi ha rodeigs, a la política d’aquesta incerta nació, que fa més de trenta anys que duren.

2 comentaris

  • eserra

    19/12/2010 23:30

    Tens raó, gràcies pel comentari!
    ES

  • js

    19/12/2010 22:19

    Relacionat amb el vestit i el món de la politica també existeix l’expressió: Canvi de jaqueta.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús